domingo, 6 de abril de 2014

ESCUELAS NACIONALES DE GANDESA. LA TERRA ‘NOBLE’. TARRAGONA. CATALUNYA

Quan rebia dades i imatges de les primeres ‘Escuelas Nacionales’ de Gandesa, advertia que el meu requeriment havia tocat ‘la fibra sensible ‘ del Joan Serra Saún, que té vers aquest edifici, records personals i àdhuc familiars.

El dia 11 de setembre del 1926, en el moment de màxima fortalesa del primer feixisme ( Dictadura de Miguel Primo de Rivera y Orbaneja (Jerez de la Frontera, 8 de gener de 1870 – París, 16 de març de 1930) , es va fer l’acte de col•locació de la primera pedra del nou grup escolar situat a la Via Catalunya, en terrenys fets en donació per Josep Franquet Dara i Maria Lluïsa D’Ara Zamora, XIII barons de Purroi.

La inauguració va ser el 10-9-1927 en un solemne acte presidit pel Capità General de Catalunya, Emili Barrera, essent alcalde el Sr. Miquel Salvadó Laporta. Per diversos documents (1927) recollits per Antón Monner i Estopinyà , sabem que el Ministre d’Instrucció Pública va atorgar una subvenció de 60.000 pessetes (50% del total), encarregant les obres a l’arquitecte Agustí Bartlett Zaldívar (Puerto Príncipe (Cuba), 1892 - Barcelona, 1971)que feia un edifici d’una sola planta coberta de teulada, disposant de grans finestrals per donar més llum natural a les aules.


La façana on es va fer l’entrada principal , donava a un gran vestíbul, apte per estar els alumnes a sopluig en cas de mal temps, i també habilitat per funcions teatrals i religioses, molt freqüents en altres èpoques. A banda i banda simètricament quedaven separats nens i nenes amb les seves aules corresponents, en un total de quatre, una destinada a parvulari i tres a l’Ensenyança bàsica. Entrant a mà dreta per un passadís en forma de “L” hi havia les nenes amb els serveis adequats per a elles, així com un gran sala per guardar el material. A l’altra banda (esquerra) destinada al nois amb lavabos adequats i també la seva sala per guardar els mapes i material escolar.


El pati, molt gran, era comú per a tots tenint porta d’entrada pel vestíbul principal i altres de laterals a tocar els lavabos, que sempre eren tancades. Per no coincidir nens i nenes al pati, es feia en horari diferent.

La façana disposava d’un fris ondulat on hi havia el rètol fet en obra de “Escuelas Nacionales”, amb l’escut de Gandesa a cada banda, i a la part central a sobre la porta del vestíbul l’escut estatal. Tot l’edifici manté una elevació de 50 centímetres sobre el terreny per evitar la humitat, a la vegada que permet accedir al pati de recreo a peu pla.

L’edifici era motiu d’orgull per a Gandesa que a més, va tindre aquells primers anys un professorat de gran formació professional.


Quedaren enrere les antigues escoles habilitades al que fou antic hospital, amb la capella adossada de Santa Anna, que en fer l’edifici del nou ajuntament, (abandonant Ca la Vila Vella), va quedar mutilada per sempre l’església de Santa Anna, que funcionava independent de la Parròquia i tenia molts adeptes feligresos.

En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes contra el GOBIERNO DE LA II REPÚBLICA, les escoles van seguir donant classes, si be la pedagogia havia canviat en apoderar-se de l’Ajuntament un Comitè revolucionari, de mal record.

L’edifici va seguir intacte fins la Batalla de l’Ebre, que en certs moments fou primera línia de foc, i només es varen salvar les parets mestres de la façana.

Fent una reparació d’urgència convertint en terrat la teulada, “Regiones Devastadas” va fer la resta, però per defectes de construcció els anys 1950 fou necessari fer un altre edifici nou, molt proper que també va tindre poca durada.


El pas de l’alumnat per les “Escoles Velles”, avarca a varies generacions de gandesans i gandesanes, quedant el record i nostàlgia d’un temps que és guarda en la memòria.

Passats els anys va començar a funcionar l’Escola de Capacitació Agrària en classes nocturnes, més endavant l’Institut d’Ensenyament Secundari i de Formació Professional, fins que l’activitat docent es va traslladar a nous edificis.

Actualment és la seu del CEBE (Centre d’Estudis de la Batalla de l’Ebre), com a centre de formació, interpretació, museu, audiovisual i sala de conferències a les antigues aules, havent quedat molt reduït l’espai de l’antic vestíbul, on ara hi ha l’oficina d’informació turística i la taquilla per treure les entrades de visita.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

No hay comentarios:

Publicar un comentario