ESGLÉSIA DE SANT CLIMENT DE LA TORRE DE FOIX, O DE VALLCEBRE. GUARDIOLA DE BERGUEDÀ

La Montse Coromina Soler, retratava aquesta esglesiola romànica d'una sola nau rematada amb un absis de quart d'esfera, que originàriament tenia volta de pedra, i en la que actualment sembla que es fan treballs de reparació.

El campanar d'espadanya de dues obertures és al mur frontal. El parament és completament de carreus de pedra disposats en fileres i la coberta, de pissarra.

L'absis més estret que la nau és introduïda per un arc triomfal adovellat, amb una petita finestra de doble esqueixada. La porta primitiva de l'església era al mur de migjorn, tapada posteriorment, se n'obrí una de nova al mur frontal que dóna a ponent. Tenia una porta de ferramenta romànica que va desaparèixer a finals del segle XX, anant a una col•lecció particular. La única ornamentació de tot el conjunt és al mur exterior de l'absis, amb una banda de dents de serra.

La Torre de Foix originàriament era una fortalesa, que juntament amb l’església de Sant Climent eren propietat del monestir de Sant Llorenç prop de Bagà, apareix documentada l’any 1408, l'any 1457 l'abat va vendre el mas i la batllia de la torre de Foix a Joan de Foix, donzell de Bagà, membre d'una família que des d'inicis del segle XV eren procuradors dels barons de Pinós ; al segle XVII les edificacions gòtiques foren transformades en masia d'esquema clàssic, essent els propietaris la família Foix Descatllar; a finals d'aquest segle XVII passà als Solanell de Foix de Ripoll que hi establiren masovers; l’any 1829 retornà a la branca dels Foix de Bagà que L’any 1920 la vengueren a José Enrique de Olano y Loyzaga (Liverpool, 1858 - Barcelona, 1934) comte de Figols, director i propietari de Carbons de Berga S. A, que hi explotava el carbó a cel obert fins poc abans dels anys noranta del segle XX.