Retratava al Josep Olivé Escarré davant comunidor del santuari de l’Ajuda, datat al segle XVIII, que amb les obertures molt modificades, es destina avui com local per posar les espelmes ; té incrustat un element probablement reaprofitat d'edificacions anteriors, hom pensa que es una clau de volta esculpida amb la imatge de la Verge i el Nen.
L’església s’esmenta l’any 955 amb la vila rural anomenada Balagnano (Segle X), topònim d’origen antroponímic, *Balaniānum, derivat del nom personal cèltic Balanius
L'església, amb l’advocació aleshores de la Bona Sort, fou incendiada l'any 1654 pels francesos i es reconstruí el portal.
Els sacerdots catòlics des del comunidors beneïen els camps i les besties, i demanaven al bon Déu – en funció de les necessitats de la comunitat- el benefici de la pluja, o el que fos precís.
Comunir : Conjurar ( el mal temps ) amb oracions o exorcismes.
Comunidor : Petita edificació en forma de porxo obert a tots quatre vents, coberta i situada prop de l'església; la seva funció – quan els capellans anaven a les processons sota el pal•li – era bàsicament la de dotar de dignitat al prevere que des d’allà beneïa els camps, les collites i/o els animals, i s'aixoplugava quan calia i amb el breviari a la mà esquerra i el salpasser a la dreta, manava i/o demanava en nom de Déu als esperits immunds que congrien [segle XIV; del català antic concrear, concriar, provinents del llatí . concreare 'crear alhora', amb possible influx de congregare en el pas de -ncr- a -ngr-] les tempestats i les pedregades , que les dispersin i les allunyin.
No hay comentarios:
Publicar un comentario