L’ERMITA DE SANTA BÀRBARA DE VALLJUNQUERA. MATARRANYA. TEROL

El Joan Serra Saún m’envia fotografies i dades d’aquesta ermita de Santa Barbarà que s’alça en un altiplà al davant la població de Valljunquera, amb accés per carretera asfaltada fins a l’esplanada de gran superfície que està assentada sobre base rocosa, és lloc de pelegrinatge i alhora de visita recreativa en disposar de taules i bancs, l’ indret fora dels dies de concentració puntual, és un lloc ideal per passar una bona estona amb la tranquil•litat del silenci permanent, i el benestar a l’ombra dels arbres en dies de calor, té al ensems unes vistes panoràmiques precioses , damunt la població i àdhuc de part del terme. Disposa de font monumental i de l'ermita del segle XVII, on es venera al seu interior la imatge de Santa Bàrbara.

L’ermita i/o santuari de Santa Bàrbara és un edifici d’una sola nau amb atri incorporat, al damunt de la porta d’entrada hi ha un escut d’armes, que possiblement és atribuïble a la família que va sufragar les obres, i a la volta del portal figura la data de 1616; a l’interior de la mateixa senzillesa que l’edifici, es venera una imatge de Santa Bàrbara de mida natural.

Armando Biendicho i Margarita Clemente Bondia, grans aficionats a l'arqueologia, se'ls pot considerar com els grans cercadors d’aquestes terres, i com qui busca troba, així tenim que a la ermita de Santa Bàrbara emplaçada sobre una gran roca, hi ha una gran quantitat de petroglifs de diversa índole que ens indiquen com en temps protohistòrics, els ibers entenien l'univers amb les constel•lacions estel•lars, el curs dels rius i de caràcter antropomorf i geogràfic.

El topònim JONQUERA o JUNQUERA deriva etimològicament del llatí iŭncaria; planta juncàcia, qualsevol de les anomenades joncs o que produeixen les tiges anomenades joncs