Fent servir un llenguatge planer el Joan Serra Saún en diu que era una institució socioeconòmica, per mitjà de la qual com si fos una mena de taula de canvi, eren retribuïts aquells que havien fet un treball, gaudit d’algun benefici o prestació, i també per recollir les rendes de les terres, els immobles, ramats i altres bens que pertanyen a l’ordre militar. El Comanador era la persona amb autoritat, que havia de intervenir en les contínues disputes i plets, entre nobles, gent del poble i també militars, i que s’encarregava de reclutar soldats per anar a la guerra. La seu de la Comanda s’establia en llocs on hi havia castells de bona defensa, i suficient població com era el cas de la Freixneda en temps medievals.
La Freixneda està molt lligada a l’Orde de Calatrava, nom que va adquirir en ser creada pel regne de Castella el segle XII, a la ciutat que porta aquest nom. El seus components havien de fer els tres vots principals com eren obediència, castedat i pobresa, guardar silenci al dormitori, menjador i oratori, a la vegada que tenien dejuni quatre cops per setmana, dormir amb l’armadura i portar vestimenta blanca amb la creu al mig, en un primer temps negra i després vermella.
En poc temps van aconseguir grans recursos en homes i diners, que els feien tenir gran poder polític i militar, disposant de terres i castells, aplicant la política feudal sobre la gent que eren els seus vassalls i/o servidors. L’autonomia que tenien per administrar els territoris, va provocar enfrontaments amb els reis, fins que Ferran el Catòlic fou elegit per butlla papal Maestre de l’Orde, i gradualment els monarques posteriors aconseguiren fer-se amb el control de l’Orde, a la vegada que França va aconseguir la seva abolició. Confiscats els seus bens van continuar fins la Primera República Espanyola , a partir de la qual es va convertir en una institució honorífica.
El Maestre era l’autoritat màxima de l’Orde, atorgant les comanadories, conferint els hàbits, administrant justícia a totes les persones civil i militars de la pròpia Orde, el càrrec tenia caràcter vitalici.
L’Orde va tenir un total de trenta Maestres, el nom Maestrat s’ha conservat en una bona part dels territoris on estava establerta la Orde.
No hay comentarios:
Publicar un comentario