Llegia que després del setge de la Guerra Gran (1793-95), la població medieval de Roses situada a l'interior de la Ciutadella, fou definitivament abandonada. Això – i els diners d’Amèrica - van permetre el desenvolupament del raval que havia anat creixent extramurs, situat vora el port a tocar de la riera dels Ginjolers. Per la destrucció soferta a la basílica romànica i la deserció de la comunitat monàstica a causa dels bombardeigs i altres efectes de la guerra, es decidí la construcció d'un temple parroquial fora de la ciutadella, al centre del nou nucli urbà. L'església fou projectada per Antonio López Sopeña l'any 1794. Les obres comencen el 29 de juny de 1795, i l'església es consagra un any després, exactament el segon diumenge d'octubre del 1796.
L'any 1803, Francisco Soriano fa un informe sobre la solidesa dels fonaments i estructures.
L’ANY 1815, el mestre d'obres Llorenç Rovira hi fa algunes reparacions.
L'any 1853 s’endega el projecte de reforma i ampliació de l'arquitecte empordanès Martí Sureda i Deulovol (l'Escala, 1822 - Girona, 1890), qui dissenya la portalada inspirant-se evidentment en la Porta de Mar, renaixentista, de la Ciutadella de Roses.
L'any 1936 en els dies que seguien a la sedició dels militars feixistes contra el GOBIERNO DE II REPUBLICA ESPAÑOLA, l'església es saquejada i serveix com mercat i magatzem públic.
Posteriorment es rehabilitarà l'interior de la nau (1950) i es reconstruirà l'Altar Major amb la mateixa taula anterior (1950).
De l'any 1959 al 1963 es construeix una nova sagristia al solar de l'antic cementeri. Al 1980 es refà tota la teulada.
De l'any 1992 al 1993, coincidint amb el bicentenari de l'església s'endega un primera fase de remodelació que afecta totes les façanes i cobertes.
L'any 1995 es reprèn la segona fase i es remodela tot l'interior. El 8 de abril de 1995 es dedica el nou Altar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario