Molt abans del 1537 es venerava aquesta verge en una ermita situada a la muntanyeta del Puig Penjadís o de Bellver, molt a prop de la vila, fou regentada pels frares caputxins des del 1582 fins el 1618, any en que es traslladaren a iniciativa del baró de Llinars, i del senyor del castell de Palautordera, que havien demanat el trasllat del convent a un lloc més apropat a la vila, el capítol de 1614 va acordar bastir el nou el convent en uns terrenys que els foren cedits pels mateixos promotors, a més de comprometre’s a finançar part de l’obra d’un nou monestir.
Durant el segle XIX amenaçava ruïna i el dia 25 de maig del 1929 es posà la primera pedra de l'ermita.
En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes contra el GOBIERNO DE LA II REPÚBLICA ESPAÑOLA fou profanada i destruïda.
Es tornava a construir, sense que trobi enlloc referència de l’arquitecte, ni data – ens agradarà rebre aquesta informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com- ; l'obelisc que domina la vall de Sant Celoni fou construït al costat de l'església l'any 1962, el pòrtic format per cinc arcs de mig punt és de l'any 1964.
Valentí Pons Toujouse, ens enviava un e.mail en el que ens donava compte de l’autoria per part de l’arquitecte Joan Bergós i Massó (Lérida 1894-Barcelona 1974), en col•laboració amb Eugeni Rosich Casany ( 1923 ? - Alella, 30.08.2013 ) als anys 60 del segle XX.
No hay comentarios:
Publicar un comentario