El Tomàs retrataria entre d’altres llocs el Castell del que s’explica que formava part del comtat de Berga. La referència més antiga d'aquest castell és de començaments del segle XII. Al testament de Berenguer de Puigverd del 1103 es constata que aquest noble tenia les castlanies de Santa Fe, en nom de Berenguer Ricard, i la de Vergós, en nom d'Hug Arnau.
Almenys des de finals del segle XIII o començaments del segle XIV en foren senyors Bernat d'Oluja Sobirana i els seus descendents. Tots els fogatjaments del segle XIV reconeixien la dependència del lloc envers els Oluja. No sabem en quin moment exactament passa el senyoriu a la família Meca que fou propietària fins al segle XVIII. Al 1778 va morir Maria Francesca Meca i de Vega sense fills i la seva herència passà a la família Sabater que ostentaven el títol del marquesat de Capmany.
Fins a mitjan del segle XIX estigué habitat per guardes. Durant els anys noranta del segle XX l'edifici fou comprat per Víctor Badia, restaurador de mobles antics originari de Vallirana; aquest posteriorment el donà a l'ajuntament.
Aquest ideà un pla de recuperació de l'edifici per integrar-lo a la ruta dels castells de la comarca. Les obres començaren a finals del 2001 i estava previst que hi tingués cabuda una sala d'exposicions i un centre de restauració de mobles, la crisis econòmica derivada al ensems de l’estultícia i la corrupció de les elits politiques, ha fet aturar les obres, com podem veure gràcies a la Olimpus X-710 .
L'edifici no conserva cap tret romànic del primitiu castell i cal situar la seva remodelació i adaptació com a casa senyorial al llarg dels segles XVI i XVII, dins del barroc català. La casa disposa d'una porta que connecta interiorment amb l'església parroquial de Santa Magdalena.
No hay comentarios:
Publicar un comentario