ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT PERE I SANT FÈLIX - OLIVELLA - EL GARRAF

El Marcel Morató Tort publicava una fotografia d’aquesta esglesiola situada a la part alta del poble d'Olivella, on s’alça damunt d’un basament de roca; el topònim en la tesis de la ‘Generalitat de Barcelona’ , faria referència a un diminutiu d’oliva (del llatí OLIVA), en el sentit dʼʻolivar petitʼ; la forma Olivella està documentada ja al segle X, Balaña defensa que procedeix de l’àrab ‘culíwa’ “(el lloc) enlairat” més el sufix diminutiu llatí –ella, és a dir, “el turó petit”, i encara al diccionari de l’ Institut d’estudis Catalans trobem : olivella f. [LC] [BOS] Mata de la família de les cneoràcies, tot l’any verda, de fulles oblongues, coriàcies i lluents, flors grogues amb tres o quatre pètals, i fruit de primer un xic carnós i vermell, finalment sec i negrós, que es desfà en tres o quatre cocs, pròpia de les terres mediterrànies càlides i seques i freqüent a Mallorca i Eivissa (Cneorum tricoccon).

Quan a la descripció Técnica llegim : Té absis semicircular i presenta una distribució asimètrica d'elements. A la part esquerra té un habitatge annex, mentre que la coberta, de teula a dues vessants, es perllonga per la banda dreta per cobrir un cos lateral. La façana mostra una porta d'accés allindada, elevada per quatre graons. Es troba emmarcada per una estructura d'inspiració clàssica: pilastres estriades, entaulament i frontó triangular. A la part superior hi ha, centrada, una obertura circular. El campanar, de planta rectangular, presenta sis obertures d'arc de mig punt i es corona amb merlets de maó.



La història d’aquesta església de Sant Pere i Sant Feliu, ens explica que va ser bastida durant el segle XVII, en el solar del Castell Nou, antiga fortalesa documentada des de 1264, que constituí el nucli inicial d'Olivella, i és fruit de l’ampliació d'un temple anterior, probablement del segle XV, que als ensems va substituir com a parròquia l'antic edifici romànic d'Olivella, que resultava insuficient .