La història possiblement no l’entendran les persones de ‘cor dur’, i els seguidors de 'l’Àngel Blau’, que s’alegren dels patiments aliens.
El narrador estava assentat en un petit cafè, on havia demanat un entrepà i una beguda, i ho consumia assegut en una taula, des d’allà veu com entren dues persones, i diuen :
- Cinc cafès. Dos són per a nosaltres i tres "pendents".
Paguen els cinc cafès, es beuen els seus dos cafès i se'n van. El narrador pregunta al cambrer :
- Que és això dels "cafès pendents"?
I li responen, :
- Espera i veuràs.
Després vénen altres persones. Dues noies demanen dos cafès - paguen normalment. Després d'un temps, vénen tres advocats i demanen set cafès:
- Tres són per a nosaltres, i quatre "pendents".
Paguen per set, es prenen els tres i se'n van. Després un jove demana també dos cafès, un 'pendent', se'n beu un, però paga els dos.
El narrador continua assegut, fa estona que ha deixat de menjar pendent només d’aclarir això dels ‘ cafes `pendents’ , observa com s’apropa al Café des de la Plaça, un home vestit molt humilment, que treu el cap per la porta, i d’adreça al cambrer ; Tenen algun "cafè pendent"?.
Davant la resposta afirmativa l’home passa, s’asseu, i assaboreix amb delectança el ‘seu ‘ cafè.
Algú explica que aquest BON COSTUM començava a Nàpols, on juntament amb l’opulència i la corrupció – o potser com a conseqüència d’una i altra - la pobresa campa per arreu.
La BONA gent paga anticipadament el cafè a algú que no s’ho pot permetre , avui desgraciadament per moltes persones una tassa de cafè calent és un luxe.
Està clar que podem deixar un ‘cafè pendent’, un ‘ esmorzar pendent’, i fins un ‘dinar pendent’, tant, como que si no ho fem les PERSONES DE FORMA INDIVIDUAL, des de les Institucions es CONTINUARÀ DEIXANT MORIR DE FAM als més pobres i febles.
No hay comentarios:
Publicar un comentario