Se li encarregava a l’arquitecte Antoni Coll i Fort, a principis del segle XX; el cens de l’època superava escassament les 3.000 ànimes, i cal suposar que l’edifici s’aixecava en un àrea de baixa densitat d’habitatges. Observava el que semblen margarides, que em confirmarien la – possible - influència de l’Emili Sala Cortés.
La descripció tècnica ens diu : És casa de planta baixa i dues plantes pis amb l’accés centralitzat on destaca la porta de fusta de dos batents amb lleus motlluratges modernistes.
Tot l’edifici presenta l’arrebossat imitant carreus; en el primer pis grans balcons amb baranes de pedra artificial recorren les obertures mostrant motius naturalistes neomedievals; el segon pis manté aquest caràcter distintiu a través de les obertures ornamentades amb trencaaigües d’inspiració neogòtica i naturalista.
La part superior conté un coronament extremadament sinuós en la zona central, a banda i banda, continua la barana d’inspiració neogòtica en els balustres i limitant la façana, en un extrem i un altre, uns esvelts pinacles amb elements florals i acabats en floró.
Tota l’aplicació ornamental prové de motllos de pedra artificial amb els que hom acostumava a plasmar l’estil del Modernisme, en aquest cas, plenament entroncat amb el rerefons neomedievalista.
En els anys vint Jaume Monmany ( agrairem la tramesa d’alguna dada biografica, i del segon cognom a l’email coneixercatalunya@gmail.com ) comprava la casa, que s’acabarà anomenant Monmany.
Actualment, presenta un aspecte descurat, i el fet de no trobar-la inclosa dins els Catàleg de Patrimoni de Sant Feliu de Llobregat, ens fa témer per la seva continuïtat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario