Com que no hi ha cap referència documental antiga del topònim Pertusa, habitualmebt l'indret s'identifica amb el lloc de rupem Espatellam que apareix termenejant amb Corçà en distintes donacions a l'abadia d'Àger.
Concretament en posseïm dues referències del segle XI.
En la dotació de l'abadia d'Àger que feren el 1060 Arnau Mir de Tost i la seva muller Arsenda. Tot seguit d'atorgar el castell de Corçà, es menciona la "rupem seu castellum nomine Spa-tella", concedit a l'abadia amb la seva església, el seu terme i altres pertinences. Donació que veurem ratificar el 1065.
En la repartició de béns de l'abadia del 1066 s'assigna a la mensa abacial el delme de la dominicatura de "Corcano et in Spatella".
Al segle XII, però, el topònim Espadella va desaparèixer substituït pel de la Pertusa, tal com es comprova en la butlla del papa Alexandre III del 1162.
Que existí al lloc un petit nucli d'hàbitat que posteriorment es dispersà en masos, ho demostren l'existència el 1209 d'un molí, llegat en testament per Guillem de Montfalcó a Sant Pere d'Àger, com també la donació el 1390 a la mateixa abadia per part de na Margarida, vídua de Ponç de Corçà, del castell i poble de la Pertusa.
Del topònim molt semblant al del Pertús, hom defensa un significat descriptiu, , com fa Aurelio Victor, IX, 8, parlant de l’obra duta a terme per Vespasiano : “et cavati montes per Flaminiam prono transgressui, quae vulgariter Pertunsa Petra vocitatur.” . I la (via) Flaminia va travessar les muntanyes, per un pas en pendent, al que vulgarment s’anomena ‘ Pedra Tallada’. "
No hay comentarios:
Publicar un comentario