A la fitxa tècnica s’explica que fins l’any 1847 el cementiri municipal estava situat als entorns de la parròquia; les necessitats de tresoreria del Rei Carles III, l’havien obligat – amb l’excusa de la higiene pública – ha dictar l’any 1787 la Reial Cèdula que obligava a construir els fossars fora del nucli urbà – DE TOTS ELS MUNICIPIS - això va suposar alhora, un enriquiment per part de les classes posseïdores de la terra, i de la pròpia Corona. Es posaven els ciments de l’especulació urbanística, en la que el REINO DE ESPAÑA esdevindrà una potencia MUNDIAL.
Normalment aquesta mena d’infraestructures ‘Publiques’ que generalment administren EMPRESES PRIVADES, s`aixecaven en terrenys ventilats, però no sempre elevats. No és aquest el cas d’aquest cementiri – del que se’n desconeix l’autor - de planta rectangular amb els nínxols disposats longitudinalment en fileres i els uns sobre els altres. N'hi ha dues centrals i dos més adossades a les parets que delimiten el recinte. A la capçalera també trobem nínxols de les mateixes característiques, però disposats transversalment.
Conté diversos panteons familiars de tendència modernista i una capella – actualment privada - que no obstant això, sòl estar oberta a l'accés del públic.
Al centre de les fileres de nínxols hi ha una avinguda de xipresos d'una alçada considerable.
Com identificava perfectament l’Anselm Pallàs, la fotografia està feta des de la Rambla de la Marquesa de Castellbell, xamfrà amb la carretera de la Sanson, sobre del parking del cementiri.
No hay comentarios:
Publicar un comentario