EVOLUCIÓ DE LA SEU D’URGELL. DE L’HUMIL ROQUET A L’ESPAI ERMENGOL-MUSEU DE LA CIUTAT .

Les cases del carrer Major de la Seu d’Urgell són de regust classicista, bàsicament del segle XV, i estigueren ocupades durant molts anys per canonges i capellans de la Seu per la seva proximitat amb la Catedral d’Urgell.



Això ens havia donat ocasió de fer recerca de la vida d’un dels inquilins : Mossèn Leopoldo Seix Cerqueda (Mn. Poldo).



En el Registre de la Propietat consta que la casa estava construïda l’any 1874; apareix com a propietari Ignacio Bernart Joan, qui en morir la va deixar en herència a Manuel Alvárez Bernart Joan i aquest, en el seu moment, l’any 1903, la passà a Maria Pubill Vinyals.

Maria Pubill la va “llegar” al Instituto de “Religiosas Concepcionistas o de la Enseñanza de Tremp”, que hi van estar dos anys.

El 13 de Juliol de 1943 – desprès del genocidi contra Catalunya - les religioses van vendre la casa al “Instituto Nacional de Previsión” (dit Seguretat Social), que hi va tenir les oficines a la planta baixa i les visites mediques al primer pis. Hi deurien estar-hi aproximadament uns 20 anys.

Finalment va passar a mans de l’Ajuntament que adquirí la propietat, l’any 1977.

Entre els seus inquilins – sense pretensions de ser exhaustius - cal destacar a Mossèn Leopoldo Seix Cerqueda.

Mossèn Enric Marfany Gosset (Sant Julià de Lòria, 1877 – Barcelona, 1957), sacerdot, organista i compositor que abans de la Guerra civil (20-30) hi ha viure bastant de temps. Mn. Marfany va ser el creador de l’himne Andorrà “El Cant del Valira” per a cor.

L’actual alcalde Albert Batalla i Siscart, tingué familiars que visqueren a la casa, i que possiblement fossin el seus avis materns.

No sabem si abans o després de adquirir l’edifici l’Ajuntament, hi tingué la Productora Eléctrica Urgelense, S.A. – PEUSA – un senzill despatx.

Va ser l’Obrador d’Art i Oficis, el qual va passar per un període de crisi i es va tancar l’any 1987.

Es va tornar a obrir l’any 1993, de manera provisional i dirigida per Josepa Travé, convertint-se en l’Escola Municipal d’Art, a l’espera d’unes noves instal•lacions. L’any 2007 ja passaren a ocupar un espai en l’antic col•legi de Les Monges.

La Mancomunitat d’Escombraries de l’Urgellet també va ocupar l’edifici fins a la primavera de l’any 2010 , en que es van traslladar a l’Avinguda Valira, per donar pas a les obres que configurarien el futur Museu de la Ciutat.



Avui hi trobem l’Espai Ermengol – Museu de la Ciutat i l’oficina de turisme de la Seu d’Urgell.

Rosa Ventura Cutrina