viernes, 8 de marzo de 2013

LES DONES

Com cada dia, surto de casa cap allà les nou del matí, i noto l'alè de l'aire fresc que m'invita a continuar vivint.

El carrer ja desprèn molta vida; és ple de gent que va i ve: joves amb les seves carpetes replenes que van a la universitat, a l’ institut, a treballar..., homes, dones, nens i nenes que van a escola, acompanyats o no, i, sobretot, dones grans que donen la mà a criatures petites o porten cotxets. Passo per davant d'una guardaria; al carrer hi ha més dones grans que dones joves: són àvies!, àvies que hi porten els seus néts o nétes perquè les filles treballen i no ho poden fer.

Les dones són uns éssers molt especials, solen estar actives fins que una malaltia les inhabilita. És llavors quan la família es fa a trossos perquè sorgeixen una sèrie de problemes que no s'havien tingut en compte fins que fallen.

Les dones han lluitat tota la vida, des que el món és món; sense pretensions, procurant que la societat, la família, els fills tinguin un lloc on puguin desenvolupar els seus somnis, les seves necessitats, de tota mena, escoltant els seus problemes, les seves frustracions i, quan són velles, explicant el seu passat i el de la família, quantes coses per explicar perquè la història perduri en el record malgrat el temps i perquè els joves siguin conscients que també elles van ser joves, i es van enamorar...

Aquestes dones invisibles als ulls de la humanitat, són dones fortes, fetes d'un gran amor i paciència: són els pilars del món. No exigeixen res, només necessiten un somriure i una paraula d'escalf quan la vida els gira l'esquena.

En el meu interior tinc molt present la meva àvia, la meva mare... dones que han viscut una guerra i han patit la mort dels seus éssers més estimats. Dones que han sabut què era la fam, la malaltia, la mort, la persecució política... En el món hi ha moltíssimes dones que han patit, però en el meu món interior hi ha la meva família.

La revolució de la dona no va començar fa cent anys, va començar quan va néixer el primer ésser humà. Allà estava Ella: lluitant per la Vida. I aquí la tenim: lluitant mentre hi hagi Vida.



Jo, només demano IGUALTAT, JUSTÍCIA I RESPECTE!!

© Maria Teresa Galan Buscató

No hay comentarios:

Publicar un comentario