Hi ha una ‘sensació’ – que no comparteixo, òbviament – que aquest tros del país no té cap element d’interès, fins que la denominació BAIX, traduïda literalment del castellà BAJO, té un sentit pejoratiu.
És del tot cert que el creixement demogràfic :
ANY HABITANTS 100%
1900 656 %
1960 2230 339,94%
1970 4081 622,10%
1981 6331 965,09%
2002 8192 1248,78%
2011 11272 1718,29
Va ‘facilitar’ la tasca de ‘dessolar el país’ que el feixisme pretenia, tant cert com, que allò que s’ha conservat justifica sobradament l’esforç de documentar-ho correctament, i àdhuc incloure-ho en un catàleg d’abast comarcal, que hauria de ser la base per crear i difondre, rutes temàtiques.
No trobava el nom de l’arquitecte i/o mestres d’obres que aixecava l’any 1914 aquesta casa, de número 36 del carrer de Francesc Pi i Margall (Barcelona, 20 d'abril de 1824 - Madrid, 29 de novembre de 1901) que fou el segon president de la Primera República Espanyola l'any 1873. El seu mandat va durar només trenta-vuit dies. Aquell brevíssim episodi de llibertat i democràcia – de fet l’únic que s’ha viscut a Espanya – va fracassar bàsicament perquè ho gestionaven politics catalans. L’Estanislau Figueras i Moragas (Barcelona,13 de novembre de 1819 - Madrid, 11 de novembre de 1882), va ser el Primer President, d’aquella efímera República. Les ‘opcions politiques’ Espanyoles , al llarg dels segles es poden reduir a dues: botxins i víctimes.
La descripció tècnica ens diu : Habitatge unifamiliar d'estil modernista, caracteritzat pel coronament amb merlets formant semicercles tancats amb baranetes de ferro, i amb gerros al damunt. Les finestres del pis presenten ornamentació ceràmica i la planta baixa té un ampli finestral en forma ovalada.
La casa coneguda - segons m’expliquen - com Cal Daunis , [ Quimet Daunis i Muntada n'havia estat propietari ], s’anomenava anteriorment com Cal Obianc.
Sou pregats de completar i/o corregir aquesta informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com
No hay comentarios:
Publicar un comentario