SANTUARI DE NOSTRA SENYORA DEL TALLAT

Veníem de Poblet l’Evarist Gómez Ruiz i l’Antonio Mora Vergés; ambdós coneixem de fa temps l'antic Priorat i Santuari Marià del Tallat, que es troba situat al capdamunt de la serra del Tallat, a 787 metres d'altitud als límits de l'Urgell amb la Conca de Barberà.

Les cròniques expliquen que l’any 1354 s'hi construí la capella de Santa Maria del Puig del Tallat, que fou destruïda probablement durant la guerra contra Joan II. Aquest n'autoritzà la reconstrucció el 1475, moment en què segons la tradició fou trobada la marededéu (avui venerada a la parròquia de Rocallaura). La construcció del nou santuari fou promoguda pel senyor de Solivella i comptà amb el suport material del rei Ferran II, qui arribà a visitar les obres el 1493.

L’any 1509 el mateix Ferran disposà que els monjos de Poblet es fessin càrrec del santuari, amb el títol de priorat. Aquesta dependència subsistí fins a l'exclaustració de Poblet el 1822, en què el Tallat fou abandonat i començà la seva ruïna inexorable.

Les restes conservades - gràcies a la tasca, silenciosa però eficaç dels ermitans - i la documentació disponible permeten reconstruir a grans trets la seva fesomia.

L'edifici, que ja era pràcticament acabat el 1509, formava un conjunt compacte, tancat, de planta rectangular. Les dependències s'organitzaven a partir d'un pati, que tenia una galeria porticada al costat Nord, i al qual s'obria l'església, reedificada el 1804-1805. Així, el Tallat presenta en la seva concepció un nou plantejament arquitectònic, més pròxim al renaixement, tot i que la seva ornamentació escultòrica i elements com el porxo de la seva galeria són encara magnífics exponents del darrer gòtic. Aquests elements ornamentals, testimoni de la seva passada sumptuositat, foren arrencats i posats a la venda a principis del segle XX.

Actualment es troben repartits entre el Palau Maricel de Sitges (el portal d'entrada, a més de portes i finestres), Reus (la creu de la Misericòrdia) i, sobretot, el castell de Santa Florentina, a Canet de Mar, on Lluís Domènech i Montaner (Barcelona, 21 de desembre de 1850 – 27 de desembre de 1923) tornà a muntar la galeria de set arcs apuntats i un portal gòtic florit, així com diversos portals i finestres.Es feia tristament realitat la frase ‘desvestir un sant per vestir-ne un altre’.

El tango ‘Cambalache’ feia un resum acurat, quasi ‘científic’ del retrocés moral d’aquest període :

Siglo veinte, cambalache

problemático y febril!...

El que no llora no mama

y el que no roba es un gil!

Es lo mismo el que trabaja

noche y día como un buey,

que el que vive de los otros,

que el que mata, que el que cura

o está fuera de la ley...

Des de fa uns anys les runes es troben en curs de consolidació. L'àmbit de l'església s'ha recuperat mitjançant uns bastiments de ferro i vidre. S'hi ha trobat la sepultura de Ramon Berenguer de Llorac, fundador del santuari, i s'hi han reprès aplecs i romiatges dels pobles veïns.