Mentre retratàvem el Marcel Morató Tort, i l’Antonio Mora Vergés, el runam esfereïdor de Sant Miquel de Marmellar , recordava, com sempre faig referència tant a la qualitat d’arcàngel que té aquesta Advocació, com al seu ‘especial’ paper davant el maligne. Els tres àngels que s’esmenten a l’antic testament – que seran arcàngels pel cristianisme - porten noms teòfors, és a dir, noms que inclouen el substantiu אֵל (ʔēl) "Déu": Rafael (רָפָאֵל, ), Miquel (מִיכָאֵל) i Gabriel (גַּבְרִיאֵל).
Com a primer pas havia constatat que les dades del cens de 1970 - prèvies a l’abandó definitiu – a Montmell figuraven 213 veïns, dels que 26 vivien a Marmellar. L’any 1976 un incendi paorós – segons les cròniques – assolava la contrada, de Marmellar marxava tothom, però no d’aqui únicament ; les dades censals publicades l’any 1981 amb 162 habitants, ens confirmen la marxa de 51 persones, el que representa la pèrdua en termes percentuals d’un 23,94% del cens.
Demanava l’ajuda de l’Arxiu Gavin per obtenir les imatges que vindríem a confirmar la hipòtesis del títol ; A Marmellar , si ens atenem el que retraten les màquines ha guanyat el maligne.
Deixem - cal fer-ho i és de justícia - testimoni del nostre personal agraïments al Josep Sansalvador Castellet, Responsable de l’ Arxiu Gavín, al Monestir de les Avellanes ; 25612 - Os de Balaguer - Lleida
http://arxiugavin.wordpress.com/
http://monestiravellanes.wordpress.com/
http://www.monestirdelesavellanes.com/
Tel. 973 438 006 extensió 1340
Fax. 973 438 038
Mòbil 689 52 02 78
Ens agradaria molt que aquí , com en altres pobles que es van abandonar per motius estrictament econòmics, es fessin accions per dignificar les runes, i per endegar associacions d’amics i/o persones que hi van néixer o en son descendents. Espanya no ho farà, la intencionada descurança sobre el Patrimoni Històric i cultural de Catalunya, ve de lluny.
Anna Bernadet Gorina
ResponderEliminarNosaltres érem de les famílies Vilanovines que anàvem a Marmellar, a l'any 1969; vam llogar una casa al amo de la masia "La Moja”, al ser els primers de anar-hi, vam poder escollir la casa, i ens quedàvem amb la del mestre ; als baixos hi havia restes de l'escola inclosa la pissarra, érem els únics que hi vivíem i només els caps de setmana; desprès van venir altres Vilanovins.
El cementiri era al lateral de l’església de cara al mar. desprès d'un acte de vandalisme, vam obrir les tombes que quedaven, i ho van portar tot al Pla de Manlleu.
Els altars laterals ja no hi eren i les imatges que varem poder salvar, nosaltres mateixos les vam portar a l’església de Sant Pere d'Aiguaviva, d’allà era el rector que venia de tant en tant a fer-nos una Missa.