Els ‘desamortitzadors’ deuen cremar al infern, però la seva ‘maligna gestió de la cosa pública’, serà considerada - per sempre més – el paradigma de l’estultícia humana. Algú vol veure en l’actuació actual del PP una reminiscència d’aquella iniqües accions; estic absolutament en desacord pel que fa a posar per davant de l’educació dels infants les corrides de braus; o de ‘accelerar el traspàs de moltes persones grans, malaltes o febles ‘, amb les retallades en sanitat i serveis socials; o de condemnar a una vida mísera als treballadors públics i privats amb les reduccions de les seves retribucions,.... , el PP sempre ens sorprèn amb més ‘propostes horribilis ‘; tot però, seria menys espantós, si al llarg del segle XIX, els diferents Gobiernos, no haguessin dilapidat el patrimoni acumulat fins aleshores.
M’aturava per retratar la Capella de Sant Jordi, situada a la sortida de la Hostatgeria, a extramurs del segon recinte del monestir, al costat de la Porta Daurada.
Es va aixecar l'any 1452, en temps de l'abat Bartomeu Conill, per ordre del rei Alfons el Magnànim, com a commemoració de la presa de Nàpols deu anys abans.
És un cos exempt de planta rectangular i nau única, amb absis poligonal i contraforts a les arestes. La coberta és una volta de creueria estrellada mentre que l'absis té nervadures radials que es recolzen en mènsules esculpides suposadament amb els caps del rei Alfons, la reina Maria, l'abat Conill i el rei Ferran I (o bé el mestre d'obres). La porta és ornada amb un arc conopial i flanquejada amb dos pinacles entre els quals hi ha els escuts d'armes de la Corona i de l'abat Conill.
Dins del conjunt monumental és sens dubte un ‘edifici menor’, però en la seva qualitat de Patró de Catalunya, li reiterava que traslladés a l’Altíssim els anhels de llibertat del seu poble.
Tocaven les campanes en aquell moment , i el seu so es convertia en pregaria; Senyor, allibera el teu poble !!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario