lunes, 22 de octubre de 2012

L’EDIFICI DE NÚMERO 33 DEL CARRER MARTÍ JULIÀ DE PALLEJÀ

Em cridava l’atenció la casa senyalada de número 33 del carrer Martí Julià de Pallejà, ‘face to face’, amb l’edifici de l’actual Ajuntament- del que demanen des d’ara, de genolls si cal, que ens diguin qui en va ser l’arquitecte i/o el mestre d’obres- . No comptava trobar-ne cap dada ateses les experiències anteriors, i així ha succeït, no reitero la petició davant l’Alcalde perquè té encara pendent de respondrem – entre d’altres - la dita casa de La Molinada.

La meva esperança és que desprès del genocidi contra Catalunya 1936-1939, algun dels 1022 habitants restes en vida, i expliques als seus descendents i/o coneguts, alguna cosa en relació a la casa que té un portal rodó - com d’església - ; si aquest fet providencial ha succeït , el/la sobrevivent es pregat d’explicar-nos-ho a l’email coneixercatalunya@gmail.com


La casa ‘desconeguda’, està en un carrer dedicat a Domènec Martí i Julià (Barcelona 1861 - 1917), a qui devem expressions que sonen tan d’avui com :

[...] L’heterodoxia no hi cab, en el Catalanisme. De catalanista se’n és o no se n’és. Un catalanista heterodoxa ja té el seu nom: és un espanyolista; i, no cal dir-ho, el Catalanisme veritable és catalanista, i per això és i ha d’ésser sempre intransigent[...]

[...] l’estranger que es troba a la nostra terra no capeix que hi hagi un tant bell i tant robust renaixement del nostre esperit nacional, perquè la vida externa de la Catalunya viva li mostra viles i ciutats acastellanades[...] i la Catalunya morta li ensenya en els fossars, que les despulles dels que foren neguen també la llur Pàtria.

L’acció del Catalanisme conscient ni es detura ni es trasbalsa, perxò: segueix la seva via cada cop més ampla i més atractívola, que així que va evolucionant van sumant-s’hi elements ètnics que la van arrodonint perquè pugui aviat assolir la força invencible, la bellesa admirable, la potencialitat mental i la perfecció moral que’s contenen en la vida plena d’un poble, que per a nosaltres ha d’ésser la vida plena de Catalunya.


Us deixo un enllaç.

No hay comentarios:

Publicar un comentario