Va ser propietat de Pere Soler del Palau, ric hisendat de finals del segle XVI i inicis del XVII, l conseller en Cap del Consell de Jurats de Sant Andreu de la Barca, en aquella època.
Trobava un text deliciós intitulat : Dictamen constitucional de 1594 a Sant Andreu de la Barca, que reprodueixo parcialment :
Amb el beneplàcit dels representants de la baronessa Na Mència de Requesens i comtessa de Benavente, el batlle i cap del Consell de Jurats, Pere Soler del Palau, va perfilar les tretze crides constitucionals signades per ell i pel sotsbatlle, Benet Majol, al març de 1594. Aquesta constitució va ser escrita per Lluís Durán, que va ser rector de Sant Andreu de la Barca de 1589 a 1612. Aquest rector va ser una espècie de notari que testimoniava els debats i els acords, atès que en aquesta època el Consell de Jurats deliberava les qüestions pertinents de la vila dintre de la sagristia de l'església, molt abans de comptar amb una seu pròpia.
De no jurar de Déu, apel•la a la moral cristiana de no blasfemar ni renegar de Déu. En aquest principi es mostra una preocupació per una sèrie de persones sospitoses de no coincidir amb els principis marcats per l'Església. La multa contra els blasfems es podria considerar insignificant si la comparem amb el càstig que dictaria la inquisició en aquell temps, atès que només se'ls imposava la compra de la il•luminació de l'església.
De adobar los camins, és un altre dels assumptes d'obres públiques que a Pere Soler de Palau el preocupa, i afecta els propietaris que tenen les seves terres limítrofes al camí reial. Aquesta era una de les vies que creuava les poblacions de Sant Andreu i del Palau; sembla ser que aquelles immenses lloses de la via romana estaven molt deteriorades i el mateix batlle buscava el seu decòrum i viabilitat.
De eixir de viafos, fa referència a la participació ciutadana i al compliment de les premisses que els representants legals demanen durant un govern determinat. Sou pregats d'explicar-nos-ho a l'email coneixercatalunya@gmail.com
De no casar perdius, respon a la protecció d'una sèrie d'aus que només podien ser caçades pels barons, els seus magnats i els seus súbdits. Per això és que s'insisteix en una sèrie d'espècies i també d'artilugis que s'empraven en la caça furtiva. Sant Andreu de la Barca era una de les zones més privilegiades de caça a la qual va assistir al segle XV el mateix rei Joan II. Tant la caça com la pesca estaven reservades als senyors de la terra, privilegi antic que es preservava en aquesta constitució. La caça sempre ha estat considerada una propietat del Rei, i per la seva delegació dels Senyors Feudals, necessitava, necessita i necessitarà del preceptiu permís per a practicar-la.
De no pescar, és una altra crida semblant a l'anterior. Les aigües del riu Llobregat, pel que respecta tant a la pesca com a la concessió de passar-hi barques i abeurador de ramats, era privilegi directe i reservat ala baronia i el batlle posa l'accent en aquest privilegi tan important per als interessos econòmics de la baronia. La pesca sempre ha estat considerada una propietat del Rei, i per la seva delegació dels Senyors Feudals, necessitava, necessita i necessitarà del preceptiu permís per a practicar-la.
De no dir paraules injuriosas, es torna a insistir en aquesta preocupació per no proferir injúries i modelar la moral.L’església es recolzava ‘massa’ en el poder civil, tant com s’allunyava del poble senzill.
Això arribaria al desideràtum amb el feixisme, que atorgaria la qualificació de Croada a l’aixecament feixista, i justificaria totes les seves accions criminals. El Dictador gaudia del privilegi d’anar sota Pal•li.
De no jugar, es resumeix en tres modalitats de recomanacions i prohibicions com les De aportar cartes, De no jugar a carta girada i De no jugar mentres los officis divinals se celebraran. Sorprenen aquestes tres crides, que ens duen a pensar que a Sant Andreu de la Barca hi havia cases dedicades al joc. El que si era tradicional era el joc de daus i de dames. Al segle XIV, en una de les visites pastorals que va realitzar el bisbe de Barcelona a Sant Andreu de la Barca, condemna el joc que alguns veïns feien amb afany de lucre. Amb l'arribada dels hugonots francesos, s'introdueix el joc de cartes i les apostes de diners, segurament un model nou per als habitants de Sant Andreu, induïts a jugar tot renunciant als oficis religiosos i incorrent en l'alteració de les normes establertes. El Joc sempre ha estat considerat una activitat contraria la moral i les bones costums, que només el Rei - i per la seva delegació els Senyors Feudals – poden autoritzar; necessitava, necessita i necessitarà del preceptiu permís per a practicar-lo.
De no robar fruita, ens revela que alguns dels habitants de Sant Andreu de la Barca eren pobres de solemnitat en haver de robar llenya, raïm, fruites i hortalisses, generalment aprofitant-se de la nit. Es reconeix aquí la tradicional manca de voluntat dels politics pel que fa a canviar l’ statu quo.
Us remeto al text íntegre : http://www.sabarca.cat/Plantilla2/_Fl02rcDSARr_Nqg6KfGp9jKrc0OgSsdX
També de la casa us deixo un enllaç :
http://www.sabarca.cat/Plantilla2/_Fl02rcDSARrSfV8Pyat6D4gU5nTUBNxj
Costa localitzar la casa – que en algun lloc anomenen Masia del Palau- perquè a la zona poques coses ens recorden aquella època.
No hay comentarios:
Publicar un comentario