Arquitectònicament s'inscriu en la línia dominant en aquest tipus de mansions durant els anys vint, de planta rectangular amb planta baixa, pis i golfes, amb la característica torre-mirador i amb detalls decoratius hereus d'un modernisme ja en declivi.
La construcció d'aquesta casa va provocar friccions amb els veïns, ja que envaïa els solars confrontats; l’aspecte mutilat que presenta l’edifici – i que l’enlletgeix – ens diu que malgrat que l'any 2009 va ser adquirida per l'Ajuntament i habilitada com a escola-bressol, és manté l’animositat històrica. Allò del “Hacella y no enmendalla” , que fa un flac favor a l’Ajuntament i als propietaris veïns.
La descripció tècnica explica que l’any 1986 estava enclotada, i en pèssimes condicions.
En algun lloc se l’anomena ‘CAN’, denominació que habitualment s’empra per referir-se a propietats situades fora del perímetre urbà, implica respecte, però també distància social. Contràriament ‘CAL’ és més propi del context urbà, i denota proximitat i coneixement. Com es tracta d’un edifici públic, pensem que CASA és la forma més adequada.
No hay comentarios:
Publicar un comentario