Nosaltres, els nostres fills i filles; nets i netes, pagarem i pagaran molt cara la nostra covardia i la manca de compromís si no lluitam en contra de les injustícies flagrants que ens sotmeten a totes i a tots.
No podem mantenir una aptitud hipòcrita i endolcida, ja que no saps quan la destral dels governants injustos et caurà sobre el teu cap, el cap dels teus familiars, companyes i companyes o amics i amigues.
El concepte integrat i vertader de la solidaritat ha d’esdevenir universal, i si no es converteix en una altre cosa, que es mou per conveniències.
La injustícia que fan a qualsevol altre esser humà t’ha d’esperonejar per a denunciar-la i lluitar en contra d’ella.
Jo sóc nosaltres i vosaltres. I vosaltres i nosaltres sóc jo.
Quan la repressió i la injustícia legal cau sobre qualsevol persona, cau sobre mi directament i també cau sobre tots nosaltres.
No és temps complaure-us , no és temps d’esperar que els altres, els demés es juguin la seva llibertat per defensar el drets de tots i tu tombar-te al sofà de casa teva esperant que facin la tasca dura que també et beneficiarà a tu. És molt injusta aquesta aptitud, que porta directament a la soledat.
No recordaré la frase aquella de “Quan vingueren pels jueus, no vaig dir res, jo no era jueu...” ja que no fa gaire l’he escrita. Però defineix plenament la manca de compromís en l’acció injusta. N’hi ha una altra que em sembla que és de Malcom X. “Qui no es situa al costat de l’oprimit, està al costat de l’opressor”. Crec que aquesta és bastant més directa i contundent i estic totalment d’acord amb ella.
El silenci còmplice i aprovatori no és just i passarà comptes a qui els practiquin, just quan es trobin que davant les injustícies que ells viuran, pot esser es trobaran tot sols i desemparats.
No és temps de verbes, no és temps de fer-se el foll, i de pensar que el que passa no va amb tu. Vivim uns altres temps, en els quals ens hem de definir clarament a on ens trobam. No valen ja les mitges tintes.
Els que volen seguir usurpant el poder robat al poble, seguiran emprant els seus canals i les seves maneres “d’informar” per a desenformar-nos. Per a seguir criminalitzant els que no els donen suport a les seves ideologies desbaratades, absurdes, opressives i repressives.
Menys que nostra dignitat i identitat i res!; menys que la nostra llengua i cultura res ! , si perdem això, ho haurem perdut tot. Ens hauran robat la nostra essència i a partir d’aquí podran fer amb nosaltres el que els hi vengui en ganes. És una tàctica i practica colonitzadora, però hem de tenir prou visió, de veure que els que ara estan en el poder, practiquen la colonització a certs llocs de l’estat espanyol , posant en pràctica les llisons apreses dels seus avantpassats que ja les varen exercir.
Ens han volgut fer creure que les colonitzacions sempre han estat cap a fora i és mentida. Aquelles si també existiren i encara existeixen; tot i que, també existeixen colonitzacions dins l’estat, que es practicaren, no aniré enrere en la història, si no des de la guerra incivil i s’han mantingut dins d’aquesta democràcia descafeïnada que estem vivint. Aquest tipus de colonització, ben igual que les altres, creen pobresa i esclavatge.
De cada vegada la riquesa que cream entre tots, arriba a unes mans concretes i de cada vegada menys mans; i segons quins polítics es converteixen en els seus braços executors perquè aquesta situació es mantingui. La política del neoliberalisme que empara, protegeix, i legisla a favor del capitalisme salvatge que estem vivint, està creant més exclosos i esclaus.
No hi haurà canvis substancials si no és amb un model econòmic diferent del que tenim ara. O rupturistes, o no es mou res. Res just es pot cementar sobre un capitalisme injust.
Consider que la sobirania popular, es troba bastant enfora, de les súper estructures dels partits majoritaris. I en quant als minoritaris no puc encara dir res, perquè no han governat plenament si no en pactes; i no ha estat massa clara , ni transparent la seva política, on els personalismes han sortit en escena.
Estic molt més a prop de les Candidatures d’Unitat Popular, en les que veig realment representat al poble.
Josep Bonnín
No hay comentarios:
Publicar un comentario