L’ESCOLA FRANCESC FERRER i GUÀRDIA DE SANT ANDREU DE LA BARCA

L’edifici que acull avui Serveis Municipals, no ens fa pensar en la seva primigènia destinació, i en part certament per les reformes que s’ha dut a terme, però principalment perquè les tendències predominants de l’arquitectura oficial, a la dictadura de Primo de Rivera, tenien relació amb l’arquitectura oficial italiana de Mussolini, i suposen una clara tendència al monumentalisme com a manifestació directa d'una Espanya prospera i en desenvolupament, que va aparèixer per imposició de l’Estat; en la majoria de concursos públics - que van ser sistemàticament arreglats - es van apartar als arquitectes joves, llevat d'excepcions; això va imposar un model fins a la data poc conegut a Espanya, que contrastava i contrasta amb la mobilitat i àdhuc la llibertat ornamental de l‘última època del modernisme a Catalunya.

L’any 1938, les escoles públiques reben el nom Francesc Ferrer i Guàrdia (Alella, Maresme, 10 de gener de 1859 - Barcelona, 13 d'octubre de 1909, afusellat durant la matinada del 13 d'octubre de 1909 al fossar de Santa Amàlia de la presó del Castell de Montjuïc.) Va morir, víctima dels odis que contra el seu projecte van generar-se entre les oligarquies que, a l'Espanya del començament del segle XX, tenien prou clar que els seus privilegis socials depenien d'impedir, entre altres qüestions, el desvetllament d'una consciència lliure, crítica i racionalista entre la ciutadania. I sabien molt bé que això començava per l'educació dels infants. L’escriptor francès Anatole France, diria en una carta oberta que es va publicar en tots els mitjans de l’època: "El seu crim és el de ser republicà i lliurepensador; el seu crim és haver creat l'ensenyança laica a Barcelona, instruït a milers de nens en la moral independent, el seu crim és haver fundat escoles"

Recordareu unes desafortunades declaracions del Rei, Juan Carlos I de España , el 23 de abril de 2001:

"..a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano.."

HI ha una història pendent - a Sant Andreu de la Barca, i a tota Catalunya – í és la d’explicar les represàlies contra els mestres i funcionaris, que va practicar el franquisme :

Instrucción del Inspector Mariano Lampreave
Lérida, 20 de febrero de 1939, ‘III Año Triunfal’:

2 Todo libro que esté escrito total o parcialmente en lengua que no sea la española, precisamente, debe ser también retirado de la Escuela.
(...)
6 Igual procedimiento se utilizará en cuanto a las Bibliotecas escolares, de cualquier clase o precedencia que sean.

■ Orden del gobernador de Barcelona de 28 de julio de 1940:

1.- A partir de 1 de agosto todos los funcionarios contractuales de las corporaciones municipales de la región que se expresen en el exterior o en el interior de los edificios municipales en una lengua que no sea la del Estado serán inmediatamente destituidos, sin que tengan derecho a reclamar.
2.- Por lo que se refiere a maestros públicos y particulares, tal falta comportará la pérdida de los derechos a enseñar.
3.- Ninguna investigación contra los funcionarios será suspendida por falta de pruebas, y los indicios serán suficientes.
........................

■ Gobierno Superior Político de Baleares, Mallorca, 22 de febrero de 1837 (Regencia de Maria Cristina, reinando Isabel II)

Cada maestro ó maestra tendrá una sortija de metal, que el lúnes entregará á uno de sus discípulos, advirtiendo á los demás que dentro del umbral de la escuela ninguno hable palabra que no sea en castellano, so pena de que oyéndola aquel que tiene la sortija, se la entregará en el momento, y el culpable no podrá negarse á recibirla; perocon el bien entendido de que en oyendo este en el mismo local que otro
condiscípulo incurre en la misma falta, tendrá acción á pasarle el anillo, y este á otro en caso igual, y así sucesivamente durante la semana hasta la tarde del sábado, en que á la hora señalada a aquel en cuyo poder se encuentre el anillo sufra la pena.

El Gobierno , assolia el màxim nivell de misèria moral , que semblava del tot insuperable , fins a les recents declaracions del Ministro de Educacion del Reino de España.

La descripció tècnica de la primera escola pública de que va disposar el poble de Sant Andreu de la Barca, ens explica que conserva pràcticament amb l'estructura original. Només les dues galeries dels extrems, que eren obertes, es van tapar. De l’edifici, d'estil historicista i de planta baixa,en fa destacar els carreus de pedra de les cantonades i els de les divisions verticals. No ens aclareix però, la data en que s’aixeca un escut d'Espanya – sense l’escussó reial – únicament el fet que llueix una corona de Principat, ens fa dubtar de trobar-nos davant del blasó que s’aprovava a la II República.

Sou pregats d’ampliar i/o rectificar aquesta informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com