Del mot en
diu el diccionari català valència balear : PROFANAR v. tr.
Tractar amb
gran irreverència (una cosa sagrada)
Profanar
alguna cosa, fer profana alguna cosa que és sagrada.
Profanar un
temple: vulnerar el seu caràcter sagrat cometent-hi un crim. A profanar,
sacríleg, la capella se rebat, Canigó IX.
Sacríleg
és el qui profana un temple,
i
més el qui profana
l'ànima
de l'infant amb son exemple
o
sa paraula vana,
Alcover Poemes.
Profanar un cadàver: desenterrar-lo per fins
profans.
Quan
observes els fossars abandonats de pobles com Marmellar.
O com Selma.
Inevitablement
t’envaeix una sensació de dolor, davant la constatació de l’extrema vilesa d’aquesta
societat nostra, que a forca de relativisme, ha acabat generant formes de
govern, que justifiquen que cal deixar morir als malats que no tenen recursos econòmics,
i als pobres, als febles,... a tots els que comporten ‘una carrega econòmica’;
i considera per davant de l’educació i/o
la cultura, que els diners s’han de repartir entre els rics.
Franco deia ‘
estamos al borde del abismo’ . Fa temps
que estem en caiguda lliure, i no voldria obviar el just reconeixement que esmerçaven – i esmercen
– de forma entusiasta :
Felipe González
Márquez
José María Alfredo Aznar López
José Luis Rodríguez Zapatero
Mariano Rajoy Brey
En nom d’aquells que ja no els ho poden agrair,
i de les seves famílies.
No hay comentarios:
Publicar un comentario