Quan retratava aquest petit espai, que s’ha mantingut dempeus perquè va ser construït amb la mateixa tècnica , en que es feien els ponts - veiem encara el Marcel Morató Tort, i l’Antonio Mora Vergés, els forats on s’encaixava el cindri o cintra [ Bastida de fusta que sosté una volta, un arc en construcció, fins que està posada la clau]- , dubtava que fossin les runes de la Capella de Sant Miquel.
Alguns fonts apunten com molt probable que els seus orígens estiguin relacionats amb els del castell, i que fos el comte Sunyer qui ordenà la seva construcció l'any 929. La documentació que es conserva, i que fa referència d’aquesta de l'església arrenca del segle XI; existia ja aleshores l’església parroquial de Sant Sadurni.
L'església en l’època que el Castellor pertenyà a Mir de Castellvo, tenia també les advocacions de sant Pere i santa Maria, com demostren uns censos que es donaren l'any 1293 a aquesta capella.
La descripció tècnica ens diu : al costat de la torre de "Castellot" queden les restes d'una antiga capella de planta rectangular de dues naus, de les quals es conserva part d'una d'elles i l'arrencada de l'altra.
Aquestes naus eren de volta de canó i estaven separades per dos arcs formers de mig punt molt gruixuts. L'absis era recte amb una obertura rectangular a la part superior. Encara es poden veure les marques del tramat de canyes de la cimbra de construcció de les voltes de canó.
Sant Miquel - per la seva particular fortalesa davant del Maligne - era una advocació molt comú en els castells catalans.
No hay comentarios:
Publicar un comentario