ESGLÉSIA DE SANT PERE O DELS SANTS APÒSTOLS DE CARDOSA O LES FRANQUESES DE TARROJA. LA SEGARRA INFINITA

Topàvem el Josep Olivé Escarré, i l’Antonio Mora Vergés, amb una màquina que netejava els vorals de camí, i que tallava sense cap mirament els cards que havien donat nom a aquest indret, del que se’n té notícies des del segle XI, quan formava una quadra o explotació agrícola sota el domini de diversos castlans i cavallers.

L’any 1269 devia formar part del terme de Tarroja, ja que els Cardona, senyors de Tarroja, concediren aquest any una important carta de franqueses a un grup de cerverins perquè s’establissin al pla de la Cardosa, concessió amb nombroses llibertats i exempció de prestacions senyorials, que donaria lloc a la denominació , les Franqueses de Tarroja.

L’església està situada a ponent del poble, és un edifici tristoi , de paredat i carreus, que té una espadanya de grans dimensions amb dues campanes.

La porta és d'arc de mig punt amb dovelles i al damunt de la porta hi ha una petita finestra sense interès artístic.

L'església ha sofert modificacions, que hom vincula – com per arreu – als diners d’Amèrica ( provinents del comerç i7o de l’espoli de les colònies ).

Eclesiàsticament havia pertangut a Sedó i forma part, com el veí terme de l’Aranyó (els Plans de Sió), del bisbat d’Urgell.

L’herbassar del cementiri ens explica sense paraules l’evident abandó d’aquest nucli.