Cada any la Diòcesi de la Seu d’Urgell, concretament el servei de l’Hospitalitat de Lourdes, organitza una sortida al Santuari de Lourdes (França). Aquest any n’era el 35è pelegrinatge.
Nosaltres hi anàvem per primera vegada. Expectants a veure com ens aniria.
Doncs, puc dir que hem tornat del viatge creient en el miracles. En l’autocar on nosaltres viatjàvem en va passar un.
Va ser a la tornada de Lourdes que va succeir el miracle. Hi havia una malalta, la Fàtima, que es va desmaiar i no reaccionava. La Carme, organitzadora, estava ben espantada, aïllats i lluny de casa i parats abans d’arribar a Foix. Tots estàvem ben espantats!!
Però, com Déu existeix, en aquell moment va passar per allà una furgoneta on hi anaven dos bombers, els quals van preguntar què ens passava i ràpidament s’oferiren per ajudar i van pujar l’autocar.
La Fàtima no reaccionava i aquests bombers – beneïts siguin – es van posar en contacte amb l’ambulància i l’hospital on la portaren després.
No em podeu dir que no existeixen els miracles!!
Quan estàvem parats va passar el cotxe de Mons. Joan-Enric Vives, Arquebisbe de la Seu d’Urgell i Co-príncep d’Andorra –quina casualitat que passés en aquell moment- el qual va parar de seguida a interessar-se en veure el nostre ’autocar parat allà enmig.
Mons. Vives va estar tota l’hora que vam estar parats allà amb nosaltres i quan va venir l’ambulància se’n va anar amb ells, ell i els seus acompanyants a l’hospital d’allà França sense deixar la Fàtima sola en cap moment evidentment sempre amb la seva cuidadora, Janine.
Tinc entès que s’hi va estar tot el dia. De fet quan hi van entrar la Fàtima ja estava estabilitzada però, volgueren fer-li unes proves abans de marxar i de nit juntament amb Mn. Ignasi Navarri que els va anar a buscar, pujaren a la Seu d’Urgell amb la Fàtima trobant-se més bé. Malgrat tot, el viatge es veu que va ser – per a la Fàtima – una mica pesat, amb mareigs, vòmits...
Hem tornat de Lourdes amb una fe renovada i creient amb els miracles!!!
La Fàtima estava molt malament, però jo crec que la Immaculada Concepció va intercedir i no va permetre que li passés res a la “nostra malalta”.
A Déu gràcies, ara ja està més bé.
Rosa Ventura Cutrina
No hay comentarios:
Publicar un comentario