Ambdós termes tenien com a límit l’antic camí ral que va donar origen al poble i coincidien al mig del poble actual, on es troben encara un pou i una creu al mig del carrer principal de la població.
El sector tonenc, que va de la població a l’extrem N del terme, era centrat per l’antiga parròquia i després sufragània tradicional de Tona anomenada Sant Cugat de Coll Sa Sima, i més tardanament de Gavadons.
Un dels masos més destacables era el de l’Oller, situat a la part inferior del temple, quasi al pla, el puig de l’Oller amb una alçada de 1061 metres, ens parla alhora que d’un dels ‘ sostres’ del Moianès de com n’era de gran i important aquest mas. El Josep Olivé Escarré – que havia treballat al mas – i l’Antonio Mora Vergés, xerràvem una estona amb l’actual mestressa, que ens explicava que a dia d’avui la vida a pagès – si més no des d’una vessant econòmica – és tradueix en molta feina i pocs ingressos.
Collsuspina es va distingir en la lluita contra els francesos, fins a l’extrem que va caldre refer quasi totalment algunes cases, com l’esmenta de l’Oller; l’agraïment del REINO DE ESPAÑA, sembla que es traduirà en que el terme administrativament independent des de l‘any 1841, sigui ‘integrat’ en un altre municipi,amb l’excusa de reduir les despeses públiques.
En l’aspecte religiós, la divisió d’ambdós sectors de terme es va mantenir fins el 1827, data en què un sol capellà, amb residència a Sant Cugat de Gavadons, tenia cura de les esglésies de Sant Cugat i de Santa Maria del Socors.
L’any 1855 es va decidir fusionar tot el terme, que des del principi del segle XVIII ja formava una sola entitat civil annexa al municipi de Tona, però no va començar a funcionar jurídicament fins l’any 1878.
Ens quedava feina pendent.
No hay comentarios:
Publicar un comentario