VISITEM EL CARRER DELS CANONGES DE LA SEU D’URGELL

És un dels carrers més antics i ple d' encant,  vertebrador de tota la ciutat medieval,  i a on visqueren la majoria dels canonges i capellans per la seva proximitat amb la Catedral de Santa Maria d’Urgell.

El carrer deu la seva fama , ultra al seus  veïns històrics, al seu valor arquitectònic ja que forma una obra compacta i harmònica. És gairebé porticat tot ell en les dues bandes. Hi ha arcs de mig punt, els més habituals però , són els apuntats.

Canonge és un dignatari dins l'església catòlica, membre d'un capítol d'una catedral o d'una col·legiata.

Aquestes dignitats -canonges catalans-, durant la baixa edat mitjana, tenien entre altres atribucions la d'escollir el bisbe. A finals del segle XIII, la Canònica fou rellevada pel Capítol que, en l'àmbit civil, exerciria un ferm senyoriu territorial que li donava dret a tenir representació a les Corts catalanes.

Això explica que Pau Claris i Casademunt (Barcelona, 1 de gener de 1586 – Barcelona, 27 de febrer de 1641), beneficiat de la Seu d’Urgell  el 28 d'agost i canonge el 25 de setembre del 1612, i altres quatre canonges de la Seu d'Urgell haguessin assolit la presidència de la Generalitat de Catalunya. Val a dir que, sota l'estímul i la direcció del Capítol, varen néixer i créixer una gran diversitat d'institucions educatives, benèfiques i pietoses; igualment que, fins al concordat de 1851, aquesta corporació, per mitjà del canonge curat, atengué el servei pastoral de la població.

Es destaca la poderosa personalitat de Pau Claris, President de la Generalitat durant la guerra dels Segadors. Els canonges van aliar-se en contra del Bisbe Pau Duran (Esparraguera, Baix Llobregat, aprox. 1580 – Arenys de Lledó, Matarranya, 1651) un fervorós partidari de Felip. Els ciutadans de la Seu, però, van oposar-se al poder creixent dels canonges, i van haver-hi greus enfrontaments, complicats per una presència intermitent de les tropes franceses per la regió.

Pau Claris el 16 de gener de 1641 proclamà la República Catalana sota la protecció de França.

La llarga evolució de la institució canonical ha creat les distincions de canongies de dignitat: ardiaca, degà, arxipreste, precentor i mestrescola, i les d’ofici: doctoral (o canonge doctoral ), magistral (o canonge magistral ), lectoral (o canonge lectoral ), i penitencier (o canonge penitencier ).

Pel sistema d’entrar al capítol, hom distingeix canonge d’oposició i canonge de gràcia , i, segons llur servei actiu o no, canonge resident i canonge honorari .

Mossèn Antoni Maria Alcover i Sureda (Santa Cirga, Manacor, 2 de febrer de 1862 – Palma, 8 de gener de 1932), mallorquí,  i ànima del diccionari català-valencià-balear que porta el seu cognom, formava part d’aquest col•lectiu d’ençà que l’any  1905 guanyava les oposicions a canonge magistral de la Seu de Mallorca.

Els canonges exercint com  teòlegs, historiadors, juristes, humanistes, .   , han conformat tradicionalment , un  destacat col•lectiu intel•lectual, sense el que fora difícil explicar-nos  la nostra història.

Rosa Ventura Cutrina