LA IMATGE DE SANT ROC AL CARRER DELS CANONGES DE LA SEU D’URGELL

A  l’època medieval hom posava una fornícula amb la imatge de Sant Roc en els camins que portaven a les ciutats o damunt la porta d’accés al recinte emmurallat com a protecció per evitar que entrés la pesta a la població.

El nostre Sant Roc, patró  contra la pesta i d’epidèmies, els mals de genoll i de pell, el trobem ubicat al carrer dels Canonges, segurament on fora porta emmurallada d’entrada a la ciutat. 

Fou  reconegut protector de peregrins, infermers, cirurgians, i per descomptat entre els  animals,  dels cànids.

La icona ens mostra a Sant Roc com a pelegrí, amb bordó, gaiata i barret amb petxina; mostrant una nafra a la cama, probablement l’esquerra; amb un gos anomenat Melampo que li ofereix pa i li llepa la nafra o un àngel. De vegades poden ser-hi els dos. Va ser pelegrí i taumaturg, confessor.

Va ser un peregrí que es va desplaçar a Roma. Va recórrer Itàlia, es va dedicar a curar tots els infectats de la pesta i va morir en olor de santedat (1327).

Va néixer a Montpeller (Regne de Mallorca, avui França, 1348-50 o ca. 1295  -  Morí el 15/16 d’agost de 1376-79 o 1317 (Montpeller, a la presó, o Voghera, Comtat de Savoia (Itàlia).

Està enterrat a San Rocco (Venècia); relíquies a Voghera i Saint-Roch de Montpeller.

Fou venerat popularment des dels Segle XIV, invocat com a sant al Concili de Constança de 1414) per Gregori XII,  va ser canonitzat pel fervor popular l’any 1584,  i  afegit al Martirologi Romà pel Papa Gregori XIV (1590-91).

Honrat per La Església Catòlica Romana, l’Església Catòlica Anglicana, Església Episcopal, Església Aglipayan, la Tercera Ordre de Sant Francesc ,... .

Se’l  venera el 16 d’Agost, i  és el sant que compta amb més capelles i esglésies dedicades arreu del món.  Tot Europa i Amèrica Llatina estan sembrades de temples que li són dedicats.

Existeixen nombroses relíquies d’aquest sant i com no, diverses llegendes

Llegendes de Sant Roc:

-          “Diu una llegenda que Sant Roc era al carrer, empestat i un gos que passava se’n va compadir i, a força de llepar-li les nafres el va guarir. El gos cada dia robava un pa i li portava. Quan l’home va estar bé, el gos el va seguir i anaren junts arreu fins que es va morir”.

-          “Contagiat de tan penosa enfermetat es va retirar a una muntanya a on, per mediació divina, fou atès per un àngel que li curava les ferides i un gos que li portava menjar”.

-          “Va ser expulsat de la ciutat i es va retirar a la selva, on es va fer una barraca de branquetes i fulles, en la que miraculosament va brollar una deu d'aigua i  es va presentar al lloc  un gos que pertanya a un noble anomenat Gothard Palastrelli que  li va subministrar pa i llepar les seves ferides . El Comte Gothard,   va descobrir Saint Roch  a conseqüència de que el seu gos de caça li  portava el pa, i es va convertir en el seu acòlit”.

Llegenda o no, la veritat és que comptem amb un Sant molt venerat arreu del món.

Rosa Ventura Cutrina