LA IMATGE DE SANT EMIGDI, BISBE I MÀRTIR , AL CARRER DELS CANONGES DE LA SEU D’URGELL

A la nostra ciutat, la imatge de Sant Emigdi la podem veure al carrer dels Canonges i el carrer que travessa, Sant Just, bastant amagada, gairebé en el sostre d’una casa. A hom li costa veure-la.



Sant Emigdi és un advocat segur contra els moviments de terra, presideix els carrers per on la tradició assegura que entraven els terratrèmols a la ciutat.

Sant Emigdi (Emidio, Æmedius, Emigdius) (Tréveris, c. 279 - Ascoli Piceno, 5 de agosto de 303 ó 309) fou un bisbe cristià que es venerat com a sant i màrtir. La tradició estableix que fou assassinat durant les persecucions de Diocleciano.

L’any 1703, un terratrèmol molt violent va ocórrer a las Marcas, però no va afectar a la ciutat d’Ascoli Piceno. La salvació de la ciutat fou atribuïda a Emigdio i la seva intercessió es invocada per salvar els terratrèmols. L’església dedicada a aquest sant es construí l’any 1717.

Es considera que Emigdi ha protegit Ascoli d’altres perills. Es comenta que una horripilant visió d’Emigdi va impedir a Alarico I , destruir la ciutat l’any 409.

Les tropes de Conrat II abandonaren la regió l’any 1038 a causa d’una plaga; Bernardo I, Bisbe d’Ascoli, va invocar la ajuda del sant per a frenar la plaga.

Durant la Segona Guerra Mundial el 3 d’octubre de 1943, es diu que el sant va protegir la ciutat dels moviments dels nazis contra els partisans italians.

Se’l venera el 5 d’agost tant a les esglésies catòliques romanes, com a les de culte oriental.

La seva hagiografia fou escrita amb total seguretat per un monjo franc del Segle XI, després del redescobriment de les relíquies del sant, que es conservaven en un vell sarcòfag; se li atribueix també al seu deixeble Valentino, que fou martiritzat juntament amb ell. El culte a Sant Emigdi és antic, documentat per les esglésies dedicades a ell des del Segle VIII. El trasllat de les relíquies des de les catacumbes de Sant Emidio de la Grotte a la cripta de la catedral succeïa probablement l’any 1000 sota essent el bisbe d’Ascoli, Bernardo II.



La llegenda diu que era un pagà natural de Tréveris (Alemanya) que va viatjar a Roma i va guarir a la filla paralítica del seu hoste Graciano, que va rebre a l’illa Tíber. La família de Graciano també es va convertir al cristianisme.
Emigdi també va curar a un cec. La gent de Roma es va creure que era fill d’Apolo i el portà a la força al temple d’Asclepio a l’illa del Tíber on va guarir molts malalts.

Emigdi es va declarar a si mateix cristià, i va començar a derruir les estàtues d’Asclepio. També va convertir al cristianisme a nombroses persones fet que va enutjar en gran manera al prefecte de la ciutat.

El Papa Marcelo I el va convertir en bisbe i el va enviar a Ascoli Piceno. En el camí a Ascoli, Emigdi va fer nombroses conversions, i va realitzar un miracle en el qual va fer brollar aigua d’una muntanya després de colpejar un penya-segat.

Polimio, el governador local, el va intentar convèncer per que treballés per a Júpiter, i Angaria la patrona d’Ascoli. Per això, li va oferir la mà de la seva filla, la bonica Polisia. Al moment, Emigdi la va batejar en les aigües de Tronto juntament amb molts altres.

Enfurismat, Polimio, el va manar decapitar en el lloc que actualment ocupa l’església de Sant Emidio Rosso, al igual que als seus seguidors Eupolo, Germano i Valentino. Una vegada executada la pena, Emigdi va romandre de peu amb el seu cap a les seves mans. Després del martiri d’Emigdi, els seus seguidors van atacar el palau de Polimio i el varen matar.

La llegenda no dona raó del motiu pel qual se’l reconeix com protector contra els terratrèmols, en tot cas però, dona testimoni de que la vida del Sant va ser ‘moguda’, oi ?

Rosa Ventura Cutrina