LA DESAMORTITZACIÓ SOCIAL

El REINO DE ESPAÑA ha patit sempre de governs maldestres i corruptes, i això s’ha traduït en una pèrdua exponencial del valor de la seva moneda en relació a la dels altres països del mon.

Els calia fer una desamortització – espoli per la cara – dels bens de l’església Catòlica Apostòlica i romana al segle XIX, per sortir de l’atzucac de les revoltes de les colònies americanes, cansades de patir tota mena de vexacions d’ençà de  1.492.

Avui, la desamortització es fa sobre els drets socials dels ciutadans, que els son arrabassats amb l’argument que ‘devem molts diners als alemanys’. La immensa majoria de ciutadans, quasi un 99% no recorden haver signat mai cap compromís amb aquell país, ni en els dies foscos del genocidi contra Catalunya 1936-39, ni en cap altre moment.

Els que feien les desamortitzacions dels segle XIX, els que ‘concentraven municipis’,.. eren els besavis o rebesavis, dels que avui defensen – amb els mateixos mals arguments – la necessitat de retallar en sanitat, educació, protecció social,....

Aquesta casta, , ha degenerat en quasi tots els camps del coneixement humà, i fins en l’aspecte físic s’aprecia aquesta pèrdua de ‘diversitat’ , com a conseqüència de les unions endogàmiques.

Ara ens proposen la reedició del MOVIMIENTO, hi haurà un JEFE NACIONAL, JEFES PROVINCIALES, y JEFES LOCALES.

Més enllà dels noms ja estem sota el PARTIDO ÚNICO.

A mi, això no em sembla democràtic.