La Ciutat conserva molt encertadament en el seu blasó la creu de Santa Eulàlia, el ‘martiri’ que ha patit en la seva història recent és molt evident : assolia els 37.650 habitants en el cens de 1930 a les acaballes del primer feixisme ( Dictadura de Primo de Rivera ), que augmentarien de forma exponencial fins als 294.033 en el cens de 1981, desprès de la mort del Dictador , Francisco Franco Bahamonde; la ‘democraciola’ que n’esdevenia hereva, i que ha assolit uns nivells d’estultícia i corrupció que semblen no haver tocat sostre, ha vist reduir aq1uest nombre fins 257.057 habitants a darreries de l’any 2012.
Per explicar-se de forma entenedora com s’ha arribat fins la situació present, cal recordar ‘personatges’ com l’Alcalde José Matías de España Muntadas ( l’Hospitalet 1929 + 2005 ), que s’enduia en el seu panegíric la següent qualificació : ‘era un bon representants dels interessos de la dictadura a L'Hospitalet ‘.
Se’l recorda molt especialment en aquest edifici – que va tenir com a darrers propietaris a la seva família - perquè es va ocupar de la destrucció del jardí per aixecar-hi un edifici de pisos.
Tenia la sensació de veure plorar – cosa del tot impossible - els escuts dels seus antics propietaris esculpits a la façana , la mitja lluna dels Llunell, i la roda de molí dels Molines.
No hay comentarios:
Publicar un comentario