ERMITA DE SANT JULIÀ DE TARROJA DE SEGARRA

El Josep Olivé i Escarré, i l’Antonio Mora Vergés, ens aturàvem prop d’aquesta ermita de Sant Julià, un senzill edifici d'una sola nau, i teulada a dues aigües amb campanar de cadireta a la part central del cos.

La construcció es pot incloure dins del que anomenen ‘capelles trentines’ en les que prima la funció, sobre la forma, en aquest cas quadrangular, i sense absis.

L’edifici està fet amb pedra, i en alguns dels carreus dels murs es veuen signes lapidaris que demostren que es tracta de material reaprofitat, potser originari d'algun edifici gòtic. Ens expliquen que a l'interior de l'edifici hi ha un sarcòfag de pedra encastat al mur.

Tarroja assolia el sostre, pel que fa al nombre d’habitants , en el cens de 1857, en que figuren 521veins. Tancava l’any 2012 amb només 173 ànimes.

La Segarra pateix un ‘decreixement’ constant, que no sembla dissortadament tenir aturador.