No podíem accedir a l'església de Sant Climent, que llegim és d'una sola nau, orientada al revés (l'altar és a ponent), de vuit trams. El darrer és el presbiteri i el primer el cor (a la dreta del qual hi ha la capella baptismal) i els tres entremitjos tenen cadascun una capella per banda que s'obren per arcs de m mig punt. El tram central és una mica més ample, a manera de fals transsepte. La nau cobreix es amb falsa volta d'arestes (i també les capelles laterals); reforçada per arcs torals que neixen de sobre unes pilastres d'ordre clàssic adossades als murs. Els seus capitells formen un ressalt de l'entaulament motllurat que hi ha al punt d'arrencada de la volta. El portal, al mig de la façana de llevant, és rectangular amb una fina motllura a l' intradós, resseguint-ne la forma. Campanar Torre de planta gairebé quadrada de 3 x 3,5 metres. Conserva dos pisos romànics, el més baix, 2,8 metres per sobre del nivell actual del pati de l'església, és més antic que el primer. El pis inferior té una petita finestra d'arc de mig punt i doble esplandit a migdia, és construït amb pedres i lloses de llicorella i ornamentat amb unes lesenes construïdes amb carreus de pedra rogenca que un bon tros més amunt s'enllacen amb uns arcs llombard. El següent pis tenia finestres als quatre costats, de mig punt sense esplandit, d'uns 75 centímetres d'amplada i 1,65 metres d'alçada, alguna de les quals és ornada amb uns dauets a la línia de l'intradós. Aquest pis és bastit amb carreus de pedra rogenca, tallats i agrupats en filades regulars segons l'alçada. La part interior del campanar fou molt reformada el 1735 arran de la col•locació del rellotge. Aleshores es bastí el pis superior per a allotjar-hi les campanes i es feu l'escala de cargol interior, modificant tots els nivells i tapiant algunes finestres. El remat piramidal amb ceràmica vidriada és de vers el 1900. Claus de volta Petites claus, probablement de capelles laterals, de pedra calcària blanca, una amb un Sant Sebastià i l'altra amb la Mare de Déu del Roser, la qual inusualment porta el nen amb la mà dreta. Una orla o rosari al voltant identifica la Verge, de cos rodó i amb vestit amb plecs. El cap no s'ha conservat i la clau té tota la part esquerra trencada. El Sant Sebastià és lligat als troncs, va nu de cintura en amunt i duu nimbe. També té els braços malmesos i la clau està trencada.
Pujàvem fins al camí del cementiri per poder retratar tot l’edifici, en el que s’aprecia al costat del campanar una capella neogòtica, datada l’any 1900, obra de Josep Amargós i Samaranch (1849-1918)
Una fotografia del fonts municipal, datada l’any 1936, ens dona una possible explicació de la inaccessibilitat de l’edifici religiós.
No hay comentarios:
Publicar un comentario