El dit ‘Santuari de la Mare de Déu de la Creu’ és una capella de planta rectangular , de la que malgrat llegia ‘acabada amb absis’, no tenia ocasió de veure’l perquè l’edifici està quasi enganxat a un altre; això en un lloc on el que sobra és espai, es podria qualificar quasi com un acte blasfem. S’explica que a l'interior – on no podíem accedir – l’absis absis resulta ser de petxina.
L’edifici té l’estructura clàssica de les ‘capelles trentines’ , i únicament el campanar – més que el rètol a la paret – em confirmàvem que estava davant d’un temple de la religió catòlica.
Continuàvem el Josep Olivé i Escarré, i l’Antonio Mora Vergés, fins al proper fossar – que estava també tancat- i des de fora retratava la petita Capella del Sant Crist, que està adossada al mig de l'estructura del cementiri; l'entrada és un arc apuntat, un xic inferior pel que fa a la mida, als que configuren – com en la major part dels cementiris de l’Anoia- la galeria porxada on estan els nínxols.
Al davant té hi ha una creu amb la figura del Crucificat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario