ESGLÉSIA DE SANT GENÍS DE PORQUERISSES. ARGENÇOLA. L’ANOIA SOBIRANA. CATALUNYA

Veníem de Santa Maria del Camí per l’antic curs de la N-II el Josep Olivé Escarré, i l’Antonio Mora Vergés; em sorprenia relativament , això - encara – és ESPAÑA, no trobar cap dada d’un edifici d’aire senyorial situat al davant de l’església romànica; ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Entravem a Porquerisses per recollir imatges de l’església de Sant Genis que havia estat parròquia independent als segles XII-XIV.

La descripció tècnica ens diu : Petit temple d'una sola nau dins del nucli de Porquerisses. Les característiques del seu exterior, ens mostren una edificació de caire popular, amb una entrada rectangular força senzilla orientada al sud. Sobre d'aquesta entrada una obertura circular. Culmina la façana, un petit campanar d'espadanya d'una sola obertura. Aquesta façana està arrebossada.

No trobava cap persona que ens pogués facilitar la clau, i se’ns escapava una meravellosa ocasió de constatar la seva gran bellesa, segons el text que segueix :

Emmarcada dins l'estil gòtic tardà, com a trets essencials, un sola nau, volta de creueria i petxines, així com dues capelletes laterals. Sobre l'entrada presenta un cor, on es pot observar en una de les claus de la volta, la data de 1615 amb la imatge d'un sant. Cal destacar també el retaule. L'estil és popular però no exempta d'una certa qualitat. L'estructura del retaule és molt senzilla, conformat per tres carrers que ocupen figures de sants aïllades, emmarcades per una sèrie de pilastres molt simples que sostenen un arquitrau també llis en el que hi figuren en llatí els noms dels sants. Estructura que és emprada igualment per la predel•la que conforma el cos inferior del retaule on hi ha representades igualment tres figures de sants. Pel que fa a les representacions, en el cas de la de Sant Miquel que ocupa el carrer central, assenyalar que es força comuna des del segle XVII, seguint un model difós per la contrareforma que s'inspirà en una representació del pintor italià Guido Reni. En el cas de Sant Roc, crida l'atenció en la representació que enlloc d'un gos amb un pa als peus del sants, que era el típic en època medieval i encara al XVI, hi hagi representat un àngel que assenyala les seves nafres. Quant a Sant Sebastià segueix un model recurrents, vist de front, potser també dins les propostes endegades des de la Contrareforma. A la predel•la es representa al centre la Verge amb el Nen, coronada, com a reina del cel. A banda i banda hi ha dos sants.

La solitud a poca distància del traçat de l’autovia N-II és colpidora.