El diccionario de la
lengua castellana , ells en diuen española i això ha comportat la disbauxa
d’una parla ‘argentina’, ‘xilena’, ‘aragonesa oriental’,... perquè ningú vol
ser menys, i acaba passant allò tant còmic de la publicitat i de les tres botigues en un mateix
carrer del poble;
La primera
posa LA
MEJOR DE ESPAÑA
La segona
posa LA
MEJOR DE EUROPA
La primera
contesta LA MEJOR DEL MUNDO
La segona
contesta LA MEJOR DEL UNIVERSO
Finalment, quan
ja no s’enraonen ni els adults, ni les mestresses de casa, ni els fills i/o
filles, el tercer posa LA MEJOR DE LA CALLE
Llegia que el
GOBERNADOR DEL BANCO DE ESPAÑA es diu de
cognom,
linde.
(Del lat. limes, -ĭtis).
En algun lloc
m’havia semblat llegir ;
liendre.
(Del lat. vulg. lendis, lendĭnis).
1. f. Huevo de piojo, que
suele estar adherido a los pelos de los animales huéspedes de este parásito.
cascarle, o machacarle, a alguien las ~s.
1. locs. verbs. coloqs. Aporrearlo, darle de
palos.
El segon cognom DE CASTRO, lliga
tant amb una cosa com en l’altra.
No hay comentarios:
Publicar un comentario