http://sig.palafrugell.cat/documentacio/Planejament/PEPIPH/Vigent/finestra%20documents/04%20B%C3%A9ns%20individuals.pdf
Gran edifici destinat a centre recreatiu o casino, amb dues plantes i entresol. Façana amb predomini dels buits sobre els plens i obertures amb marc de pedra de disseny decoratiu als baixos i d’arcs motllurats al pis, on destaca una gran balconada central, ressalts i motllures horitzontals i remat de balustrada.
L’interior es distribueix a base d’un gran saló únic que ocupa els baixos i l’espai d’entresol que, en un dels costats crea una tribuna elevada. El pis és compartimentat per a dependències. L’interior ha estat alterat en diferents sectors. El projecte original va ser aprovat per l’Ajuntament el 24-01-1878. Les façanes es construïren amb certes modificacions, en general reduint l’ornamentació. No és signat i es podria atribuir al mestre d’obres Miquel Barreda, per certes semblances de detall amb la Casa Rocas ( carrer Torres Jonama) signada per ell l’any 1890. En època posterior s’hi afegí el teatre" ( carrer de Sant Sebastià - carrer de les Ànimes ) que tot i les nombroses modificacions, ha conservat l’estructura bàsica original fins l'any 2005, en què ha estat profundament reformat.
El Centre Fraternal es va constituir el 1887 i se situà al carrer Sant Martí.
L’any 1894 es traslladà al carrer de Santa Margarida núm. 1, al lloc de l'actual teatre-cinema, llavors ocupat pel cafè El Siglo.
L’any 1897 es decidí comprar un local, propietat de Manuel Jubert i Marquès, a la Plaça Nova -l'actual emplaçament- que en aquells moments estava ocupat pel cafè d'Orient i el Casino l'Aliança. Es va reformar l'edifici segons projecte de l'arquitecte Martí Sureda Vila (Girona, Gironès, 1866 — Girona, Gironès, 1947), fill del també arquitecte Martí Sureda i Deulovol (l'Escala, 1822 - Girona, 1890), i el juny de 1898 s'inaugurà el nou local.
El nou Casino comptava amb un saló-cafè, una biblioteca, dependències per la Junta Directiva, sanitaris i habitatge pel conserge. El Centre Fraternal, des de 1939 a 1977 fou obligat a canviar el nom pel de "Centro Español" – eren els temps de la ‘Democràcia Orgànica, eufemisme que NO emmascarava el sistema dictatorial que patíem - ; amb l’adveniment de la ‘democraciola’ s’ha recuperat la seva denominació original.
Avui és l'única entitat palafrugellenca que ha arribat a centenària.
Del tot recomanable la lectura del bloc :
http://palatiofrugelli.blogspot.com.es/2010/10/un-simbol-republica-al-centre-fraternal.html
En podeu trobar més informació :
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=4145
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Palafrugell&page=1&pos=7
Pel que fa a l’emblema en el que es representen dues mans encaixades en senyal de salutació, em semblava MOLT INTERESSANT la reflexió publicada a :
http://palatiofrugelli.blogspot.com.es/2015/07/una-fraternal-salutacio.html
Em confesso desconeixedor – també – de les raons que portaven a la modificació de l’emblema clàssic, i ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com
No hay comentarios:
Publicar un comentario