El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar fotografies del que havia estat el Centre Mercantil de Palafrugell.
Trobava a la pagina 34 de 480 de :
http://sig.palafrugell.cat/documentacio/Planejament/PEPIPH/Vigent/finestra%20documents/04%20B%C3%A9ns%20individuals.pdf
Gran casal entre mitgeres, obra de Josep Ferrer i Bataller, mestre d’obres; és un edifici dues plantes i entresol, que s’organitza en tres crugies. A la façana hi ha tres grans obertures d’arc de mig punt i emmarcament ressaltat, a cadascun dels tres nivells. Les del pis superior donen a una llarga balconada correguda. A l’interior, gran sala que ocupa tot l’espai de la planta baixa i l’entresol, en més de la meitat de l’edifici, la qual era destinada a cafeteria del Casino. Al fons una estructura de fusta divideix en dos nivells aquest sector; hi havia les estances de serveis i administració. El pis superior és compartimentat perquè servia de sales de reunions i habitatges dels conserges.
Es conserven bona part dels motlluratges, fusteria i altres elements originals. Al costat i al darrera d’aquest edifici s’hi construí més tard el teatre-cinema amb un gran vestíbul amb el qual comunica la cafeteria per mitjà d’una àmplia porta vidrada.
El projecte de l’edifici existent a l’Arxiu Municipal porta la data de 1877. El propietari era Martí Peya, un americano que s’havia enriquit gràcies als negocis de Cuba.
Per la secció esquemàtica veiem que era prevista la la gran sala frontal. tanmateix la societat recreativa “Centre Mercantil” no es fundà fins l’any 1904.
El Cercle Mercantil es va constituir oficialment el 22 de maig de 1904. La majoria de socis fundadors provenien de la societat La Alianza, un casino nascut l’any 1882 de la mà d’un grup d’industrials surers i propietaris benestants. El Mercantil era conegut a Palafrugell com el casino dels senyors, especialment fins a la Primera Guerra Mundial quan la crisi econòmica que va afectar Palafrugell i la indústria surera va obligar a obrir el centre a les classes mitjanes.
El casino va situar-se a Plaça Nova, al costat del Fraternal, en un edifici de Martí Peya, un americano que s’havia enriquit gràcies als negocis de Cuba.
L’any 1989 no es va renovar el contracte d’arrendament i l’any següent la societat es va instal•lar temporalment en una sala annexa del Cafè Empordania (carrer de la Rajola, núm.9).
Actualment no està dissolta, encara que no té cap activitat.
D’altra banda, l’edifici que havia ocupat el Mercantil a Plaça Nova va ser adquirit per l’Ajuntament de Palafrugell l’any 2009.
http://palafrugell.cat/serveis-ciutadania/serveis/arxiu/consulta-en-linia/fons-documentals/fons-d-associacions-i-fundacions/circulo-mercantil
Llegia que l’edifici estava destinat a convertir-se en restaurant de luxe. Imaginem que ho ha impedit/complicat la mal dita ‘crisis econòmica ‘ , eufemisme que amaga el fet gravíssim – que de moment no ha tingut cap sanció penal - que les elits polítiques del REINO DE ESPAÑA vivien per damunt de ‘les nostres possibilitats’ malbaratant els recursos públics a la guerra de d’Iraq, en els ‘sobres del Barcenas’, en les ‘subvencions andaluses’, en el 3% , en ....
No hay comentarios:
Publicar un comentario