miércoles, 8 de febrero de 2017

ESGLÉSIA DE SANT MATEU DE VALLDAVIÀ. VILOPRIU. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

El Joan Dalmau Juscafresa publica un àlbum amb fotografies de Valldavià a :
https://www.facebook.com/photo.php?fbid=4914047745947&set=a.4914045425889.1073741992.1740789804&type=3&theater

Trobava en relació a Valldavià :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=VILOPRIU&page=1&pos=4

Veïnat de masies disperses pertanyent al terme municipal de Vilopriu, es troba situat a 2 km al nord del cap de terme.
La primera documentació sobre el "Valle d'Aviano" data d'inicis del S.XIV (1316). Se sap que el nucli, juntament amb la resta dels que constitueixen el municipi de Vilopriu (Gaüses, Pins i el poble de Vilopriu)pertanyia al comtat d'Empúries. Cap a la fi del segle XIV, el conjunt formava part de la baronia de Verges.

El nucli de Valldavià, de fet, el formen dos sectors separats per la carretera: a la part de dalt, presidida pel castell del segle XV (molt restaurat), les construccions es distribueixen d'una manera irregular: a la part de baix, on es troba l’església, els habitatges, bastant deteriorats, formen un conjunt més compacte. Segons fonts orals, el propietari del castell i de bona part de les finques de Valldavià ha iniciat un procés d'urbanització d'alt nivell. Aquest procés és ja visible a la part de dalt,i continuarà en la de baix en un breu termini.

També en aquest veïnat s'han trobat restes de poblament romà.

Patrimoni Gencat ens explica :
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=7551

L'església de Sant Mateu domina el sector d'una banda del poble, al costat baix de la carretera. És un edifici de planta rectangular, d'una nau amb absis semicircular i coberta de teula a dues vessants. A la banda dreta de l'absis hi ha la sagristia. La porta d'accés a l'església es troba a la façana lateral sud. És allindada, amb carreus de pedra, i arc de descàrrega. En aquesta façana hi ha dues petites obertures. La façana nord es troba molt malmesa, mentre que la façana oest, en bon estat però molt modificada, presenta una finestra atrompetada d'arc de mig punt i un campanar de paret amb una sola obertura, refet després de la guerra del 1936-39.


Al costat de l'església es troba el cementiri.

A l’enciclopèdia catalana trobava ; l’església de Sant Mateu de Valldavià és d’una nau amb absis semicircular. Conserva restes romàniques significatives, sobretot al mur nord i a la capçalera, però una bona part de la seva estructura correspon a reformes d’èpoques posteriors. És sufragània de la parroquial de Sant Pere de Vilopriu.

Li comentaré al Joan Dalmau Juscafresa que a l’enciclopèdia catalana no hi ha cap imatge de l’església de Sant Mateu ni del Castell de Valldavià, i li facilitaré l’adreça per trametre – si així ho vol – la fotografia per correu electrònic.

L’església ha experimentat diverses etapes constructives. És probable que el seu origen es pugui situar entre els segles XII-XIII (les parts més antigues conservades es troben al mut nord i a la capçalera). Posteriorment sembla que hi ha dos moments d'intervenció importants en què l'estructura de l'edifici va quedar molt modificada (segle XVI-XVII i XVIII-XIX). En el present segle també s'hi ha efectuat obres. Darrerament s'ha tret el guix que amagava la pedra vista de l'interior.

El castell de Valldavià, a la part alta i al NW del poble, és un casal fortificat del segle XV, amb una torre quadrangular al SW i una finestra gòtica d’arc trevolat a llevant. El finestral renaixentista, amb escut que presideix la façana, ha estat col•locat durant la restauració i procedeix del Mas Peralada, del poble de Llampaies (Camallera).

L’oblit i la incúria vers el patrimoni històric i cultural de Catalunya és un crim abominable.

No hay comentarios:

Publicar un comentario