LA CASA JERONI BOADA RENTER DE MATARÓ. EL MARESME

Tornàvem la Maria Jesús Lorente Ruiz i l’Antonio Mora Vergés de la Fira de l'Arbre i la Natura de Mataró, volia accedir a l’autopista per la sortida de l’Hospital, això em permetia veure i admirar l’edifici magnífic que aixecava Jeroni Boada i Renter (Mataró, 19 d'octubre de 1819 - Mataró, 23 de març de 1886), arquitecte, fill i nét de mestres d'obra tant per part de pare con de mare: els Renter van ser una important família de constructors establerts a Mataró des de principis del segle XVIII i que a partir del 1744 edificaren la part més alta del campanar de Santa Maria. Jeroni es casà el 1850 amb Antònia Artigas Gualba i tingueren un fill; Salvador.

Jeroni Boada Renter va ser un dels pioners a l'estat Espanyol en la fabricació de pedra artificial. El 1872 creà una empresa conjuntament amb el catedràtic de farmàcia Vicens Munnner, a Mataró, amb aquesta finalitat que es denominà "La Auxiliar del Arte". Aquest nou material l'utilitzarà en les serves edificacions com ara la Llar Cabanellas de Mataró on també intervingueren els escultors Agapit Vallmitjana i Barbany (Barcelona, 24 de març de 1832 - Barcelona, 25 de novembre de 1905) i Josep Anicet Santigosa i Vestraten (Tortosa, 1823 - Barcelona, 1895).

La seva obra principalment fou a Mataró on a més a més de la Llar Cabanellas també hi destaquen: el Col•legi de Valldemia, Can Aymar, diverses torres-repartidors d'aigua i la casa pròpia Can Boada. Actuà com a mestre d'obres en la construcció de la façana de Santa Maria.

De la casa que acull avui la seu del Gremi de Constructors i Promotors d'Obres de Mataró i Comarca, en la patrimoni Gencat la següent descripció; casa situada al peu del cim de Sant Salvador, entre el veïnat d'en Cirera i el centre de Mataró. Can Boada pren el nom de la masia de Can Boada, que es trobava situada molt a prop. L'edifici fou construït pel mestre d'obres Jeroni Boada cap al 1850, sota l'estil historicista de tendència bizantina. Can Boada és fet íntegrament d'obra vista. L'estructura de l'edifici es composa de quatre torres semicirculars a cada extrem de l'edifici, amb una cupuleta cada una. Al centre s'hi destaca una altra cúpula de grans dimensions, com si es tractés d'una reproducció en petit de Santa Sofia d’Istanbul o de qualsevol temple de litúrgia ortodoxa.

Fotografia de A. Vilardell

Fotografia de Joan-Miquel

El dia havia tingut els seus però, el primer l’aparcament públic del Parc Central – manifestament inadequat i que de no ser public intuïm que no s’hagues autoritzat - , el segon l’absència del ‘ home de les peònies’ que aquest any – almenys el dissabte – ens feia el salt, el tercer – per posar-ne un altre – el dia rúfol ; i com no hi ha dos sense tres, n’hi quart dolent, el quart el dinar al restaurant Quatre rellotges, a la veïna ciutat d’ Argentona.