A la pagina 168 de 480 trobava :
http://sig.palafrugell.cat/documentacio/Planejament/PEPIPH/Vigent/finestra%20documents/04%20B%C3%A9ns%20individuals.pdf
Es tracta d’una de les poques masies integrades en els eixamples urbans de la vila que encara es conserven pràcticament inalterades, malgrat haver perdut la funció original. Actualment combina l'ús d'habitatge i de restaurant.
La masia és una construcció compacta que presenta diversos volums edificats, fruit de successives reformes i ampliacions de diverses èpoques. Un cos principal de planta baixa i pis, amb coberta a dues aigües, cap al nord i cap al sud, que es perllonga cap al sud amb un cos d'una planta que forma una terrassa a l'alçada de la planta primera del dit cos principal. A la banda oest d'aquest volum, hi ha adossat un cos d'una crugia, de planta baixa, pis i golfes, més alt que el cos principal, que mira cap a ponent i que és llarg com el cos principal i el cos de la terrassa. A la cantonada sud-est del cos principal, tancant la terrassa per la banda de llevant hi ha un cos de planta aproximadament quadrada, a manera de torre angular, de planta baixa i pis.
La masia està envoltada d'un espai lliure, que contribueix a mantenir el seu aspecte de masia. Fa pocs anys (després de 1990) que l'espai lliure de la banda nord de l'edifici, juntament amb part de l'illa de cases situada al nord de la masia, entre els carrers de Fitor i de la Font, ha estat convertit en un espai lliure públic que s'ha formalitzat amb una nova façana mitjançant l'edificació de la banda oest del nou espai lliure (2006-2007). Aquesta operació urbanística ha fet que la façana nord de la masia doni ara a l'espai públic. La resta de l'espai lliure al voltant de la masia, a llevant, migdia i ponent, es manté, envoltat d'una tanca d'obra en la qual s'obre el portal d'entrada, d'enreixat de ferro. En aquest espai lliure, s'hi troben algunes edificacions auxiliars, de planta baixa.
Els murs portants són de pedra desbastada lligats amb carreus a les cantonades. Les façanes s'han arrebossat darrerament.
Com diu l'anterior PEPIPH de 1990, fins aquesta reforma de les façanes, els murs conservaven restes d'antics arrebossats.
Les obertures són encerclades per pedra ben escairada i polida, amb un repertori diversificat de llindes monolítiques i ampits motllurats. Es conserven diverses reixes i baranes de ferro forjat, alguna de les quals sembla del segle XVII o potser del XVI. En el cos de la façana oest, el més alt, hi ha la data 1704 en la llinda d'una finestra. En aquest mateix cos hi ha un balcó que sembla del segle XIX, igual que la "torre" de la cantonada. El conjunt té un ràfec de rajola i teula.
A manca d'un estudi més acurat de la masia, que ben segur, aportaria una informació més detallada i contrastada, és pot apuntar que l'edifici sembla del segle XVII, o potser del XVI, que al segle XVIII es degué aixecar una planta a la crugia de ponent, o potser s'hi va afegir tot el cos. La terrassa deu ser del segle XVIII o del XIX. D'aquest segle també deuen ser altres reformes, com ara el balcó o la "torre" de l'angle.
Cal valorar força positivament l’escassa degradació dels interiors, amb voltes de pedra morterada o de maó als baixos i voltes de llunetes o embigats al pis.
No hay comentarios:
Publicar un comentario