En llengua catalana tenim alguns mots ‘especials`’ existeixen únicament en la nostra parla, Can, per exemple ens parla d’una propietat, que pertany a algú principal, al que se li té respecte, i un tracte distant; Cal contràriament ens parla del lloc on viu una persona, amb la que hi ha un tracte d’amistat i/o de relació; ‘sobirà’ defineix un espai que està per damunt del ‘jussà’. En la llengua castellana, diuen ALTO, BAJO, ARRIBA, ABAJO, i la traducció ‘literal’ a la llengua catalana és ALT i BAIX. No veig la raó per continuar fent servir encara que traduïdes PARAULES NO CATALANES, quan nosaltres en tenim de pròpies.
En relació a la casa trobava a la pagina 36 de 480 de:
http://sig.palafrugell.cat/documentacio/Planejament/PEPIPH/Vigent/finestra%20documents/04%20B%C3%A9ns%20individuals.pdf
Casa unifamiliar entre mitgeres, de tipus senyorial .Tres plantes més golfes amb composició de tres eixos. Hi ha tres obertures a cada planta: als baixos portal d’arc de mig punt entre dos grans finestrals d’arc escarser; al primer pis balconada central entre dos finestrals; al segons pis tres obertures amb barana sense balcó idèntiques; a les golfes s’hi obren tres grans òculs (que donen al conjunt de la façana una nota de certa singularitat). El remat és un cornisament motllurat molt sortint.
La casa ha viscut dies més ‘gloriosos’.
L’arrebossat de la façana té al damunt capes de calç modernes; però s’hi veuen rastres d’acoloriment original ocre -vermellós o mangra [òxid de ferro vermell, terrós, emprat en pintura, i també, pels mestres d'aixa, per a marcar les taules.
Les obertures de la planta baixa tenen marc de pedra. El portal és ornat amb unes impostes dòriques i té una prominent dovella clau en la qual, en relleu dins un oval, figura l’any 1853 i a sota el núm. 2 (de carrer).
La casa per la seva situació s’integra dins la imatge i el conjunt de la Plaça Nova (a l’embocadura del carrer Sant Martí, però en part encara dins la plaça).
La façana posterior té també una composició acurada i és igualment interessant, amb tres eixos d'obertures als pisos i una galeria d'arcades a les golfes, tot i que reformes recents n'han eliminat l'estucat, i les construccions sobre el nivell de la teulada no tenen un tractament que s'integri amb la resta de l'edifici.
Fou construïda pels Torroella de Can Torroella de Fitor, grans propietaris de les Gavarres, que feren fortuna sobretot amb l’expansió del suro. Hi pertanyia l’escriptor Miquel Torroella i Plaja ( Fitor, Baix Empordà, 1858 — Fitor, Baix Empordà, 1936 ) autor de novel•les sentimentals, reculls de llegendes i contalles de Fitor i les Gavarres i d’una “Història de Palafrugell”. Residí sovint en aquesta casa i s’integrà en la vida de Palafrugell on fundà el primer diari local “El Palafrugellense”." http://raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/291983/380490
Cap dada de l’autor, una obra més de ‘desconegut’ l’arquitecte que aixecava la major part dels edificis de Catalunya. Darrera d’aquest ‘oblit’ SEMPRE, SEMPRE, hi ha la llarga mà del feixisme. Ens agradarà tenir-ne noticia de l’autor a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Trobem a faltar – i a Girona, si cap més encara – que les nostres ATROCITATS s’impliquin en la recuperació d’aquesta ‘memòria històrica’ , això no els comportarà cap problema amb el REINO DE ESPAÑA
No hay comentarios:
Publicar un comentario