patrimoni Gencat ens explica que son les restes conservades del castell de Verdera i de l'església de Sant Salvador, adaptades als forts desnivells del terreny on s'assenten. En general, les estructures estan força malmeses, tot i que els murs es conserven a una alçada considerable. Les restes dibuixen un recinte de planta irregular fortificat pels costats de tramuntana, llevant i ponent. En canvi, vers migdia el castell està construït arran del cingle, que probablement devia fer de defensa natural. El portal d'accés principal al castell està situat a l'extrem nord-oest de la construcció i es troba protegit per una bestorre rectangular situada al seu costat. Està format per dos arcs de mig punt formats per dovelles de mida petita separats per l'espai destinat al rastell, tot i que l'interior ha estat espoliat. El tram septentrional de la muralla està format per un total de set bestorres, tres de planta semicircular atalussades i quatre de rectangulars, lleugerament trapezials. Tant el parament de la muralla, que conserva una alçada en alguns trams d'uns deu metres, com les torres presenten llargues espitlleres que també es localitzen al costat de la porta d'accés. Cal destacar una poterna situada al costat d'una de les bestorres rectangulars del sector. A l'angle sud-oest del conjunt hi ha una torre que presenta unes formes arrodonides tant exteriorment com interior. Presenta una gran volta de mig punt que conserva restes de l'encanyissat original, i s'obre a l'exterior mitjançant un arc de punt rodó bastit amb pedra desbastada. Al seu costat hi ha una altra bestorre circular. A l'angle sud-est del recinte, a la part més elevada del recinte i adossada al frontis de l'església, hi ha les restes d'una torre de considerables dimensions i de planta quadrangular, identificada amb la torre de l’homenatge. Se'n conserven només murs de poca alçada. L'interior del recinte fortificat és ampli però molt irregular degut a l'orografia del terreny. Les restes constructives conservades a l'interior són molt escasses i de difícil interpretació.
L'església de Sant Salvador de Verdera, situada a l'extrem sud-est del recinte interior, era un petit temple de planta basilical format per tres naus, amb tres absis semicirculars i un pòrtic davanter. El pòrtic comunicava l'església amb la torre de l'homenatge i està obert mitjançant grans arcs de mig punt. L'espai interior està cobert per una volta d'arestes feta amb pedres petites, que encara es conserva. Es conserven importants restes dels murs laterals i del frontis, amb restes d'obertures força malmeses. Destaquen les restes d'una porta oberta al mur de tramuntana, de la que es conserven la llinda i l'arc de petites dovelles de la part superior. A l'interior del temple, les estructures estan força malmeses i arrasades.
Tant el castell com les restes de l'església estan bastits amb petites pedres de llicorella poc treballades, excepte a les cantonades que hi ha carreus ben escairats.
Fora del recinte emmurallat hi ha una cisterna de grans dimensions, situada al nord-oest. Presenta una planta rectangular d'uns set metres de longitud per quatre d'amplada, coberta amb una volta apuntada feta amb llosetes petites i estretes, a sardinell, unides amb morter. L'interior és arrebossat i recobert d'argila. L'extradós de la volta ha perdut la seva protecció. El parament és idèntic al dels murs del castell.
La referència més antiga que es documenta del castell es remunta a l'any 904, apareix com a castrum Verdaria, tot i que, per les mencions dels documents de Sant Pere de Rodes es pot considerar una data molt més anterior. La seva construcció s'ha de relacionar amb el repoblament de les terres del Cap de Creus en època carolíngia i amb una funció de protecció de la població i de les comunitats religioses.
La propietat del castell era del comte d'Empúries i l'any 974, el comte Gausfred de Rosselló va cedir el castell al monestir de Sant Pere de Rodes, tot i que, posteriorment Hug I se'n va apropiar a començaments del segle XI, però va ser retornat al monestir després de la mediació del Papa Benet VIII. Tot i l'acord arribat amb el monestir, els comtes en farien ús de la fortificació amb la compensació de fer donacions i aportacions al monestir.
L'any 1283, degut a l'estat d'abandonament de la fortificació de Verdera, el comte Ponç Hug va acordar amb l'abat del monestir de Sant Pere de Rodes la reedificació del castell. A partir d'aquest moment el castell se'l va conèixer com a Sant Salvador en referència a l'església homònima mencionada als documents l'any 1279, però anterior a aquesta data.
El castell va participar activament en la croada del papa Martí V contra el rei Pere II, durant la qual, les tropes franceses de Felip l'Ardit el van ocupar l'any 1285, però va ser recuperat de nou pel comte en poc temps.
Quan desaparegué el comtat d'Empúries, el castell va passar a poder de l'abat del monestir de Sant Pere de Rodes i encara va ser utilitzat durant les guerres civils catalanes dels segles XV i XVII. El 1309 conta que era encara en mans del comte emporità i hi ha notícies en aquest sentit durant tot el segle XIV. En canvi, en un text de 1424, sembla indicar que aleshores tenia la jurisdicció l'abat. El 1698 torna a constar que la titularitat la tenien els comtes d'Empúries. El castell, degut a la seva situació, servia de guaita del mar. Una de les torres és encara avui anomenada pels seus habitants, torre de la monega. Aquesta és citada el 1787 en el privilegi de vila reial concedit al Port de la Selva, en marcar les fites del nou municipi, com torre de la monegra. És molt possible que es tracti de la torre de majors dimensions (extrem nord-oest).
La fortificació va ser enderrocada pel duc de Noailles l'any 1708 en el context de la Guerra de Successió.
Fins a la primera meitat del segle XIX hi havia sobre la porta d'accés al castell una làpida commemorativa de la reconstrucció de 1283 i de l'expulsió dels croats francesos, amb l'heràldica dels Rodes i Empúries, actualment en localització desconeguda.
Al costat de la cisterna aïllada hi havia una conducció que portava aigua al monestir de Sant Pere de Rodes, i a escassa distància d'aquesta hi ha més restes de fortificació. Igualment, a la banda de migdia del castell, sobre el puig de Sant Genís o de l'Àliga, hi ha les restes d'una altra torre barrana rodona.
Catalunya és un paradís en el que Maligne intenta emmetzinar-ho tot, una vegada i altra. Des d’aquest, reiterem la nostra pregaria, Senyor; allibera el teu poble !!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario