Patrimoni Gencat en diu; gran complex industrial que ocupa una extensió considerable dins el nucli urbà de Palafrugell. L'espai de la fàbrica el conformen nombroses edificacions de naus industrials, de dues plantes, que s'estructuren formant una xarxa de patis i vials, interessants distribució que s'ha conservat inalterada. Al centre s'hi dreça una torre-depòsit i de vigilància metàl·lica, datada el 1904 (ha esdevingut la senya d'identitat de la fàbrica i, en part, de la vila).
Les naus són cobertes a doble vessant, sobre grans bigues d'enreixat metàl·lic; llurs façanes tenen frontons idèntics amb cornisa i coronament prominents; destaquen els edificis pont damunt la via d'entrada. Es notable la façana principal del carrer Pi i Margall, de tres crugies amb torreta central, simulant obra de carreuada i de rajol; elements de ferro forjat: reixes dels finestrals, faroles adossades i, molt notable, als batents de la gran portalada. Hi figuren, com en altres punts del conjunt fabril, anagrames del nom inicial de la indústria: les lletres M i V dins d'un cercle.
Fotografia de Joan Tous Casals. 1985
Han sofert modificacions alguns sectors, en especial els edificis d'oficines. L'any 1984 ha estat derruïda una alta xemeneia de rajols, al sector septentrional de la fàbrica.
La història d'aquesta fàbrica té un paper fonamental en la industria del suro de la qual fou capdavantera de la mecanització. Joan Miquel i Avellí, a."Joanet Màrius" (Palafrugell 1875-1934), expert surer format tècnicament a Alemanya, en fou el creador l'any 1900, amb socis alemanys. La raó social s'anomenà "Miguel i Vincke" i des de 1901 "Miquel, Vincke i Meyer"; el 1916, en retirar-se els alemanys, s'anomenà "Manufactures de Suro SA". Recollí el procés d'industrialització del sector artesanal, iniciat abans de la fi del segle. Es dedicà a tota mena d'especialitats aprofitant tots els recursos de la matèria primera: aglomerats isolants, llana de suro, parkets, paper de suro, taps i discos d'embotellament, salacots, flotadors etc.; suro de composició a partir del 1922-23, que exportà arreu. El 1910 ja era la industria surera més gran i moderna de la península amb més d'un miler de treballadors; el 1916 amplià el complex amb la dependència de fabricació d'aglomerat negre. El 1920 adquirí la gran factoria de Palamós. Pels anys 1920-30 hi treballaven més de 1200 persones a Palafrugell, més de 800 a Palamós, unes 100 a Begur i altres 100 als dipòsits de Càceres. Fundà filials comercials a Nova-York i Londres. El 1930, després d'uns anys de dura competència, fou adquirida per la casa nord-americana Armstrong Cork Co., la més important del ram, i el fundador es retirà. Ha seguit el procés posterior d'aquesta industria (avui s'anomena Armstrong World Industries), en les darreres dècades en decadència. Actualment a la factoria de Palafrugell hi treballen unes 200 persones -hi és important la elaboració de paper i articles de decoració- i altres 200 a la filial Trefinos SA dedicada als taps de xampany. Desconec si aquestes darreres dades son a dia d’avui certes.
A Palafrugell la fàbrica és coneguda popularment, encara avui, com "Can Màrius", del sobrenom familiar de Joan Miquel a qui Josep Pla dedicà un dels seus "Homenots".
Joan Miquel i Avellí, més conegut com a Joanet Mario, (Palafrugell, 1875 – 1934) fou un important industrial surer del primer terç del segle XX, fundador de Can Mario, la més gran empresa surera catalana de la història. Membre de la Lliga Regionalista, entre 1930 i 1931 fou alcalde de Palafrugell.
Hereu de Mario Miquel i Deulofeu, encarregat de la fàbrica surera Bender, va aprendre l'ofici de taper. Va fer diversos viatges i estades a Alemanya, va aprendre l'idioma i s'introduí en aquell mercat. Amb socis alemanys va fundar les societats Miquel Vincke (1900), Miquel, Vincke i Meyer (1901), Miquel i Vincke (1910, a la mort del senyor Meyer) i Manufacturas del Corcho S.A. (1916). Finalment es fusionà amb Armstrong Cork Company i creà Manufacturas del Corcho Armstrong S.A. (1930). La gent de Palafrugell sempre s'hi ha referit amb el nom popular de Can Mario.
Va patrocinar una diverses entitats de Palafrugell, com l’orquestra, el club de futbol, l'ateneu i la biblioteca. Va ser un dels impulsors del Banc de Palafrugell, presidit per prohoms de la indústria del suro, i amb Joan Linares va promoure la publicació Baix Empordà. També va ser mecenes de Juli Garreta i Josep Pla, qui li dedicaria un dels seus «homenots».
No hay comentarios:
Publicar un comentario