S’explica a :
http://sig.palafrugell.cat/documentacio/Planejament/PEPIPH/Vigent/finestra%20documents/04%20B%C3%A9ns%20individuals.pdf
I s’amplia a : http://palatiofrugelli.blogspot.com.es/2009/12/els-cementiris-de-palafrugell.html
Que l’any 1882 l'Ajuntament de Palafrugell va decidir construir un nou cementiri, tanmateix el rector treballava en un altre projecte per construir el cementiri. Finalment, l’any 1885 el rector va començar les obres del seu cementiri al paratge del Coll de Morena i el governador civil va autoritzar la seva obertura denegant el permís a l'Ajuntament.
La tardor de 1885 entra en funcionament el cementiri del paratge del Coll de Morena. El primer enterrament que s'hi documenta és el del cos del regingonenc Martí Pascual i Guilló el 15 de novembre de 1885, qui fou trobat mort el dia anterior en una caseta de la platja de Llafranc, a causa d'un incendi casual.
No trobava dades de l’autor d’aquest fossar, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Segons es diu a la pàgina 186 de 489 de :
http://sig.palafrugell.cat/documentacio/Planejament/PEPIPH/Vigent/finestra%20documents/04%20B%C3%A9ns%20individuals.pdf
Martí Sureda i Deulovol (l'Escala, 1822 - Girona, 1890), en feia la remodelació l’any 1890, pensem contràriament que fos Martí Sureda i Vila (Girona, Gironès, 1866 — Girona, Gironès, 1947 ), fill de l’anterior que es titulava aquell any, i exercia com arquitecte municipal de Girona en el període (1890-1920).
Quan a la descripció ; cementiri de planta rectangular. L’entrada a llevant. L’esplanada davant l’entrada té un atractiu conjunt d’arbrat, però és un espai caòtic, sense cap ordenació. Portal d'entrada coronat per un frontó corbat, entre dos grans espais de façana coronats per grans frontons.
Avinguda central des de l’entrada fins a la capella situada a ponent.
La façana de la capella té un rosetó neogòtic i gerres sobre la cornisa.
L'interior és auster com pertoca a les capelles dels fossars.
A la vora hi ha un espai per a tombes mausoleu. Les sepultures de data més vella es conserven als nínxols perimetrals, als sectors propers a la capella.
Camins transversals amb rengleres de nínxols eclèctics–modernistes i sepultures a terra. A tot el voltant de la tanca s’adossen nínxols senzills. Tenen interès els elements de vegetació, sobretot els nombrosos xiprers.
Al fons, rere la capella, separat de la resta, hi ha el cementiri laic, que conserva nínxols amb símbols maçons .
És una franja estreta que va de nord a sud, ocupant de costat a costat el perímetre del clos. L’entrada directa des de l’exterior és a tramuntana. Té una porta amb frontó ressaltat. Hi ha uns pocs nínxols a la part central.
Quan als edificis religiosos de Palafrugell tenim documentats :
ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT MARTÍ. PALAFRUGELL. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/01/esglesia-parroquial-de-sant-marti_27.html
CONVENT I COL•LEGI DE LES GERMANES CARMELITES. PALAFRUGELL. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2017/01/convent-i-collegi-de-les-germanes.html
SANT PERE DE CALELLA DE PALAFRUGELL. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA
http://relatsencatala.cat/relat/sant-pere-de-calella-de-palafrugell-lempordanet-girona-catalunya/1055038
SANTA MARGARIDA & SANT PONÇ. PALAFRUGELL L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA
http://relatsencatala.cat/relat/santa-margarida-sant-ponc-palafrugell-lempordanet-girona-catalunya/1052299
SANTA ROSA DE LLAFRANC. PALAFRUGELL. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA
http://relatsencatala.cat/relat/santa-rosa-de-llafranc-palafrugell-lempordanet-girona-catalunya/1052322
EL DESCONEGUT SANT RAMON D' ERMEDÀS. PALAFRUGELL. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA
http://relatsencatala.cat/relat/el-desconegut-sant-ramon-d-ermedas-palafrugell-lempordanet-girona-catalunya/1052326
CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DELS DESAMPARATS DE L’ASIL D’ANCIANS DE PALAFRUGELL.
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/02/capella-de-la-mare-de-deu-dels.html
IN MEMORIAN DEL CONVENT DELS PARES CARMELITES DESCALÇOS DE LA MARE DE DÉU DEL MONT CARMEL. PALAFRUGELL. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2017/02/in-memorian-del-convent-dels-pares.html
CAPELLA DEL SANT CRIST DEL CEMENTIRI DE PALAFRUGELL.
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2017/02/capella-del-sant-crist-del-cementiri-de.html
Dorotea de Chopitea y de Villota (Santiago de Xile, 4 de juny de 1816 - Barcelona, 3 d'abril de 1891), casada amb José María Serra Muñoz (1810 - 1882) d'ascendencia palafrugellenca va ser benefactora de l'església de Sant Pere de Calella, i de la seva escola, de la que esperem publicar-ne imatges.
De ben segur hi havia més llocs de culte, públics i privats, quan als primers possiblement foren enderrocats i/o tenen ara un ‘ús laic’, quan als segons, atès l’ambient antireligiós que patim, serà difícil tenir-ne si mes no, una relació històrica. Ho demanaré al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín )
No hay comentarios:
Publicar un comentario