Patrimoni Gencat ens explica que és un edifici de dos naus rectangulars, una més llarga que l'altre, i adossada a un altre edifici per un dels seus costats curts. La nau del costat nord és més antiga que la del costat sud. La nau nord està coberta amb volta de canó feta amb lloses disposades en forma de plec de llibre i la sud té volta de canó lleugerament apuntada i amb un arc toral. La volta de la nau sud substitueix una d'anterior que era de canó ultrapassada; en aquesta nau es conserven restes de pintures murals romàniques.
Hom pensa que l’aïllament del temple en plena serra de les Gavarres – que avui representa un gran risc per la seva indemnitat -, el salvada de la destrucció i el espoli, en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República.
El Joan Dalmau Juscafresa retratava fins a tres bancs de família que semblen confirmar aquesta hipòtesis.
Les dues naus acaben en dos absis semicirculars. L'absis de migdia està construït en opus spicatum i té restes de pintures murals de tipus geomètric. També es visible una porta que antigament donava pas a la sagristia, enderrocada amb la restauració del segle XX.
A la façana sud s'obre la porta d'entrada al temple que està formada per dos arcs de mig punt en gradació.
Als peus de la nau nord es troba el campanar que és de planta quadrangular, s'eleva dos pisos per sobre de la teulada de l'església i està coronat per una teulada piramidal. Al primer pis s'obre, a cada cara, una finestra d'arc de mig punt ultrapassat i al pis finestres geminades amb columnetes i capitells senzills. Aquest segon pis, que correspon a una ampliació que es va fer al segle XII, està decorat amb arcs cecs a la part superior.
Es conserva una copia del segle XIII de l'acte de consagració i dotació de l'església feta per Guillem de Moles. El 29 de gener de 948, el bisbe Gotmar de Girona consagrà l'església que va ser dotada de terres i vinyes i dels delmes, les primícies i les oblacions de la vila de Fitor i dels poblets de Calbs, Quinciana, Castell, Canet i Vilanova.
Santa Coloma de Fitor és esmentada en diversos documents com les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280 i ens els nomenclators diocecans de finals del segle XIV.
L'any 1984 es van enderrocar la sagristia i el cementiri. L'any 1985, la diputació de Girona i la Generalitat van restaurar l'església.
http://www.forallac.cat/index.php/patrimoni/esglesies/esglefitor
Un enllaç als Goigs d’aquesta església :
https://algunsgoigs.blogspot.com.es/2015/02/goigs-santa-coloma-fitor-forallac-baix.html
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
El campanar és totalment irregular i inclinat.
ResponderEliminar