Patrimoni Gencat ens explica que el Castell té l'aparença de gran masia o casa pairal; es troba a ponent i a tocar l’església parroquial. És de planta rectangular molt allargada, de dues plantes i de façana principal a migdia; la coberta de dues vessants sobre els murs més llargs. Hi ha dos portals de gran dovellatge d'un dels quals s'ha malmès la clau, potser on hi havia algún relleu o inscripció. Ha des paregut fa anys un finestral gòtico-reinaxentista d'arc conopial ornat amb arabesc i altres motius. Els murs de llevant i de migdia presenten petites sageteres en llur part inferior. L'interior té voltes de pedra morterada a la planta baixa i sostres d'embigat al pis. La construcció és de rebles i morter lligat amb carreus angulars.
El lloc de "Sancti Cipriani de Alios" s’esmenta en un document del 1064. La comtessa Ermessenda llegà a Sant Pere de Galligants béns situats en aquesta parròquia. Al fogatjament del 1359 el lloc, que tenia 28 focs, consta que pertanyia a Gilabert de Cruïlles; en una altra relació dels anys 1365-70 figura sota el mateix domini i amb 38 focs. L’any 1632 el lloc de Sant Cebrià dels alls formava part de la batllia reial de Cruïlles. A l´inventari de possessions i béns dels Cruïlles-Peratallada fet aixecar l´any 1395 per Elvira de Puigpardines, viuda de Gilabert de Cruïlles hi consta la parròquia de Sant Cebrià dels alls.
Catalunya comptava al cens de 1497 amb 52.474 focs – no hi ha un nombre exacte de persones associades al concepte’ foc’, que aniria entre les quatre persones com a mínim, i les set persones con a màxim.
Costa d’entendre – de fet confesso que no ho entenc – com aquell petit nombre de persones, amb mitjans molt limitats, i sense cap ajut de la tècnica, eren capaços d’aixecar i mantenir aquests grans edificis, que avui amb una població que supera llargament el 7.000.000 milions de persones – malgrat la sortida massiva provocada per l’espoli fiscal del REINO DE ESPAÑA – amb gran disponibilitat de mitjans, i comptant amb els avenços de la tècnica, el patrimoni històric i artístic de Catalunya se’ns desfà entre les mans.
Emulant el llibre del Deuteronomi direm :
“Maleït el qui espoli al poble català!" I tot el poble respondrà: "Amén."
“Maleït el qui permeti la destrucció del patrimoni històric i/o artístic!" I tot el poble respondrà: "Amén."
Amb la colla hi anàvem a fer vivac als anys 70-80-90. Hi havia el portal dovellat ara desaparegut. Igualment la finestra que encara hi era fa menys de 10 anys.
ResponderEliminar